estoics

Etapes
Tradicionalment es distingeixen tres etapes en el pensament estoic[2], però es conserven pocs textos de les dues primeres
• Estoïcisme antic (fins al segle III aC): on es creenles bases de la filosofia, amb pensadors com el fundador Zenó, Aristó de Quios, Cleantes (filòsof), Crisip de Soli i Antípater de Tars.
• Estoïcisme mitjà (fins al segle I aC): ons'incorporen elements d'altres escoles filosòfiques, amb pensadors com Paneci de Rodes o Posidoni
• Estoïcisme tardà (posterior al segle I aC): on augmenta l'èmfasi en la moral i que va perdurara Roma, amb pensadors com Sèneca, Epictet o Marc Aureli
Pensament
Els estoics també divideixen la filosofia en tres disciplines: lògica, física i ètica.
Lògica
L'ús lògic delllenguatge i, en especial, l'estudi de les proposicions gramaticals va centrar l'interès dels estoics, que van distingir entre el signe o significant i la cosa significada o significat. Aquestdarrer, que és immaterial, estableix una relació entre la realitat de les coses i la realitat de les paraules.
Física
En ser la Naturalesa i la raó la mateixa cosa, hi ha una unitat del'univers immers en el foc divi (logos) que tot ho regeix. Com en Heràclit, foc i matèria constitueixen els dos principis (l'actiu i el passiu) de l'univers, que es necessiten mútuament ideterminen l'afinitat entre les coses.
Ètica
La principal preocupació dels estoics és aconseguir la felicitat (eudaimonia), que es fonamenta en el viure en harmonia amb el món adaptant lesnecessitats individuals a la naturalesa a través del vincle universal que constitueix el Logos, principi racional del qual participen tots els éssers.
Les realitats morals es divideixen enbones, dolentes i adiàfora, aquelles que cauen fora de la llei moral. Ser feliç és ser virtuós, mitjançant l'adaptació a les circumstàncies que proporciona l'autarquia o autosuficiència.