Examen Descartes4

4. Ja que, segons els raonaments que acabo de fer, per a conèixer la naturalesa de Déu
—fins on la meva n’era capaç— no em calia sinó considerar, a propòsit de totes les coses
de què trobava en miidees, si posseir-les era una perfecció o no; i estava segur que no
hi havia en ell cap de les que significaven alguna imperfecció, però que sí que hi eren
totes les altres. Així, veia que en ell no hipodia haver el dubte, la inconstància, la tristesa
i altres coses semblants, atès que jo mateix hauria estat ben content d’estar-ne exempt.
A més d’això, tenia idees de diverses coses sensibles icorporals; ja que, encara que suposés
que somniava i que tot el que veia o imaginava era fals, tanmateix no podia pas negar
que unes tals idees es trobessin en el meu pensament. Però, com que ja haviaconegut molt clarament en mi que la naturalesa intel·ligent és distinta de la corporal, considerant que tota composició revela dependència i que la dependència és manifestament un defecte, vaig pensarque en Déu no podia ser una perfecció ser compost d’aquestes dues naturaleses, i que, per consegüent, ell no ho era; però que, si hi havia en el món cossos o bé intel·ligències o altres naturalesesque no fossin totalment perfectes, el seu ésser havia de dependre del poder de Déu de tal manera que no poguessin subsistir sense ell ni un sol moment.

René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

En el text següent Descartes explica que per a demostrar la naturalesa de Déu, només va ser necessari valorar que totes les idees que posseeix són imperfectes a excepció de la idea de Déu (exempt de qualsevol imperfecció). A més, encara que considerava fals tot el que es presentavaa la seva ment, tanmateix no podia negar que en el seu pensament es trobessin necessàriament idees. Així doncs, com que ja havia conegut que la intel·ligència és totalment independent al cos, va...