Exsudats

Microscopi de contrast de fases

En aquest treball vull explicar el funcionament del microscopi de contrast de fases, les seves parts, la utilitat i els usos que se li donen i com fer una petita descripció i interpretació de les imatges que hi observem, a continuació començaré doncs per el seu funcionament tractant per ordre cadascun dels punts anomenats.

La microscopia de contrast de fasesés una tècnica òptica que s’aprofita dels canvis al índex de refracció per produir imatges d’alt contrast d’organismes transparents, la qual cosa permet estudiar els detalls estructurals de les cèl·lules vives i mortes, cosa que no es possible en la resta de microscopis ja que representaria la mort de la cèl·lula a causa de la seva fixació i tinció, aquí no necessàries. Aquest microscopiconverteix mitjançant mètodes òptics les diferències existents entre el trajecte de les ones lluminoses en diferències d’intensitat visibles (en contrast).

Quan la llum passa a través de la mostra, hi ha una fase d’ona, la lluminosa, que varia en relació a l’índex de refracció de la mostra. Això vol dir que la llum que passa a través d’una zona més gruixuda o densa, es retarda, i la seva fase quedadesplaçada de forma corresponen respecte a la de la llum que ha passat a través d’una regió adjacent més fina. Aquest tipus de microscopi òptic aprofita els efectes d’interferència que es produeixen quan es combinen els dos tipus d’ones abans parlats, creant d’aquesta manera una imatge de l’estructura que es vol veure.

El principi del funcionament del microscopi de contrast de fases es que, alhaver-hi organismes transparent a la llum visible, els raigs de llum passen a través sense patir cap tipus de pèrdua d’intensitat, però si que es troba al seu pas regions amb índex de refracció diferents i amb gruixos i/o densitats diferents, la qual cosa altera la seva direcció i velocitat. Per captar les longituds de les ones alterades, aquest instrument compta amb una sèrie d’anells òptics al’objectiu i el condensador, produint un contrast útil sobre la imatge. Per tant, les parts fosques de la imatge corresponen a les parts mes denses de la mostra i les parts més clares a les menys denses.

Explicant-ho d’un altre manera, mitjançant el condensador, s’aconsegueix separar els raigs lluminosos que no son difractats per l’objecte del que ho fan, i al passar per la mostra, els raigs quetravessen objectes mes densos, experimenten un retard d’un quart de lambda, i al passar per l’anell de fases, degut a la seva forma, aquestes ones es retarden un quart de lambda més, però, les que no s’han retardat, passen per una part més prima de l’anell i no continuen retardant-se. Llavors aquests desfases de les ones lluminoses es perceben com diferències al contrast, en diversos tons de gris, asobre de que l’anell de fases disminueix la intensitat de la llum.
Fonamentalment, aquest microscopi es un microscopi òptic de camp clar amb algunes modificacions, com el sistema òptic, que difereix en l’adició d’un diafragma anular col·locat sota la platina per il·luminar l’objecte amb un con de llum estret i una placa de difracció fixada als objectius, els quals es diferencien de la resta demicroscopis per les seves lletres verdes i la indicació del tamany de l’anell de fases. El condensador presenta un disc que projecta un feix de llum amb forma anul·lar, cosa que el encareix, i a la lent de sortida dels objectius s’agreguen anells de fase (positiu i negatiu), uns discos transparents amb relleu.

Contrast de fase fosc o positiu: Quan els raigs de llum desviats i no desviatstendeixen a cancel·lar-se creant una interferència destructiva i fer que l’objecte aparegui molt més fosc que al seu voltant.

Contrast de fase brillant o negatiu: Es presenta quan retardem la llum no desviada i la convertim en ¼ de longitud d’ona més curta, la qual cosa fa que surti al mateix temps que la llum desviada, que té un retard d’¼ de longitud d’ona, aconseguint d’aquesta manera que...