FAULA: EL VIOLÍ I LA VIOLA
Páginas: 3 (597 palabras)
Publicado: 13 de abril de 2013
En un lloc molt apartat del món, passejaven un Violí i el seu amic, el Violoncel.
Estic sol, trist, necessite companyia, algú amb qui compartir la meua vida!
Per què no ens busquemuna núvia? – diu el Violí.
Teniu raó, respon el Violoncel, però.... sabeu on trobar donzelles belles i cultes?
Sí, no molt lluny d’ací hi ha un comtat on viu gent amable, educada i refinada quesabrà valorar-nos com mereixem - digué el violí amb aires de superioritat-.
Anaven els dos amics,
anaven els dos amics,
buscant una donzella,
una donzella molt bella.
Pel camí, el Violí anavaparlant de com era d’important, que tot el món l’admirava, quan de sobte dos de les seues cordes es trencaren.
Com és possible açò? Cridava indignat.
El Violoncel mirava amb afecte el seu amic isense pensar-s’ho ni un moment li digué:
No us preocupeu, jo us deixaré les meues cordes però quan us ho demane, m’haureu de tornar el favor!
El Violí no digué res més i assentí amb el cap.El Violí ja està content,
el violí ja està content,
el Violoncel li deixa les cordes,
esperem que el favor recorde.
Caminant, caminant, els dos amics arribaren molt prompte a la seua destinaciói la gent els rebé amb molta amabilitat, i, després de dir el motiu de la seua visita, els presentaren totes les jòvens, però succeí que en aquell moment, quan es disposaven a elegir, es presentàdavant d’ells una enorme Tuba i dirigint-se a ells, els digué:
Bona vesprada cavallers, han vingut vostés en un bon moment perquè estem preparant un concert i necessitem un solista. Estaria un devostés disposat a tocar?
La Tuba vol un solista,
la Tuba vol un solista,
el Violí mirant el Violoncel,
el Violoncel mirant el Violí.
Escolteu-me, oh bon amic!, sabeu com és d’important quejo siga el solista, el Concertino. Ningú mai no m’ ho havia ofert. – diu el Violoncel.
De veritat penseu que sou la persona adequada per a això? – digué el Violí.
“Açò era un rei que...
En un lloc molt apartat del món, passejaven un Violí i el seu amic, el Violoncel.
Estic sol, trist, necessite companyia, algú amb qui compartir la meua vida!
Per què no ens busquemuna núvia? – diu el Violí.
Teniu raó, respon el Violoncel, però.... sabeu on trobar donzelles belles i cultes?
Sí, no molt lluny d’ací hi ha un comtat on viu gent amable, educada i refinada quesabrà valorar-nos com mereixem - digué el violí amb aires de superioritat-.
Anaven els dos amics,
anaven els dos amics,
buscant una donzella,
una donzella molt bella.
Pel camí, el Violí anavaparlant de com era d’important, que tot el món l’admirava, quan de sobte dos de les seues cordes es trencaren.
Com és possible açò? Cridava indignat.
El Violoncel mirava amb afecte el seu amic isense pensar-s’ho ni un moment li digué:
No us preocupeu, jo us deixaré les meues cordes però quan us ho demane, m’haureu de tornar el favor!
El Violí no digué res més i assentí amb el cap.El Violí ja està content,
el violí ja està content,
el Violoncel li deixa les cordes,
esperem que el favor recorde.
Caminant, caminant, els dos amics arribaren molt prompte a la seua destinaciói la gent els rebé amb molta amabilitat, i, després de dir el motiu de la seua visita, els presentaren totes les jòvens, però succeí que en aquell moment, quan es disposaven a elegir, es presentàdavant d’ells una enorme Tuba i dirigint-se a ells, els digué:
Bona vesprada cavallers, han vingut vostés en un bon moment perquè estem preparant un concert i necessitem un solista. Estaria un devostés disposat a tocar?
La Tuba vol un solista,
la Tuba vol un solista,
el Violí mirant el Violoncel,
el Violoncel mirant el Violí.
Escolteu-me, oh bon amic!, sabeu com és d’important quejo siga el solista, el Concertino. Ningú mai no m’ ho havia ofert. – diu el Violoncel.
De veritat penseu que sou la persona adequada per a això? – digué el Violí.
“Açò era un rei que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.