felip V

Diverses estampes, principalment angleses i holandeses, intentaren explicar l’actualitat de manera satírica, combinant una imatge sovint al·legòrica amb versos o explicacions còmiques, fetes endiversos idiomes per ampliar-ne l’abast. Podem constatar que, malgrat que el personatge més odiat —i, per tant, el més satiritzat— era el rei de França Lluís XIV, un altre dels personatges que hi sortiamés malparat era Felip d’Anjou, el futur Felip V, ridiculitzat i presentat com un covard, un lladre, un incapaç o un simple titella de Lluís XIV.

Un llenguatge universal
Les estampes satíriques vantenir una gran difusió i repercussió en l’Europa dels segles XVII i XVIII, ja que amb el seu caràcter icònic tenen la capacitat de materialitzar una idea i de resumir-la de manera irònica, mordaç ovirulenta en una senzilla làmina. Així doncs, la caricatura és un element molt útil per copsar l’esperit de l’època, malgrat que, justament, l’estreta relació de cada dibuix amb els esdevenimentsconcrets del seu context històric pot provocar que el pas dels anys n’hagi esborrat la força satírica. I és que, com el peix, les vinyetes són un producte de consum que cal servir ben fresc: com mésallunyades les trobem del context social, cultural i polític que les van originar, més dèbil esdevé el vincle intel·lectual i emocional que hi podem establir. Per a un lector massa allunyat en el temps, seràmolt difícil identificar sense ajuda tots els elements i els personatges que el dibuixant va utilitzar per configurar la càrrega punyent dels seus acudits gràfics. Ara que volem revisar les sàtirespolítiques dibuixades fa més de tres-cents anys, necessitem contextualitzar-les adequadament per tal que el lector d’avui sigui capaç de paladejar-ne, ni que sigui mínimament, l’aroma satírica original.El 'Polònia' d’aquella època consistia en gravats —usualment calcografies sobre metall, tot i que també hi ha algunes xilografies sobre fusta de boix— estampats en fulls que a més de la imatge...