fghjkl

Josep Vicenç Foix i Mas
Josep Vicenç Foix i Mas (J.V. Foix)
Pseudònim(s) signava J.V. Foix
Naixement 28 de gener de 1893
Sarrià
Mort 29 de gener de 1987 (94 anys)
Barcelona
Activitat Poeta, Periodista, Assagista
Nacionalitat Catalunya
Període Avantguardes
Gèneres poesia
Moviment Surrealisme
Obres principals Sol i de dol (1936)
Premis Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1973;Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, (1981); Premi de les Lletres Espanyoles (1984)


Obra realitzada el 2002 al paviment de la Via Augusta a Sarrià sobre un caŀligrama de J.V. Foix publicat el 1920 a la revista La Cònsola[1]
Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987) fou un poeta, periodista i assagistacatalà, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes.
Taula de continguts [amaga]
1 Biografia
2 Anàlisi de la seva obra
3 Obra
3.1 Poesia
3.2 Prosa poètica
3.3 Retrats literaris
3.4 Articles periodístics
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
[modifica]Biografia



La pastisseria Foix, el negoci familiar de la família de Josep Vicenç Foix.
Va néixer el 28de gener de 1893 a l'antic poble de Sarrià, població que avui en dia és un barri de Barcelona. Fill de Josep Foix i Ribera, pastisser originari d'Els Torrents (al Solsonès), i de Paulina Mas Rubinat, de Manresa. Inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però els abandonà al segon curs per continuar el negoci de la pastisseria familiar alhora que iniciava el seu interès per lalectura de clàssics com Lord Byron, Dante Alighieri o Charles Baudelaire.[2]
A principis del segle XX entra en contacte amb els intel·lectuals barcelonins de l’època i especialment amb els poetes López-Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba i Joaquim Folguera. Gràcies a aquest darrer entra a participar a La Revista, iniciant les seves col·laboracions articulístiques sobre art, literatura i, fent esteladel periodisme, interessant-se al mateix temps pel moviment artístic avantguardista, tant a nivell literari com pictòric.[2]
L'any 1916 inicià la seves coŀlaboracions amb la publicació La revista, de la qual en fou redactor, al costat de Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes (1917). Va ser també l'animador de la revista sarrianenca La consola (1919-1920), on inserí ja algun caŀligrama.Va ser redactor de L'amic de les arts (1926-1928) de Sitges, i de Quaderns de Poesia (1935-1936), on figuren els seus principals textos teòrics sobre l'avantguarda.[3] Fou amic de Dalí, Miró, Éluard i García Lorca. En finalitzar la guerra civil espanyola va retornar al negoci familiar, deixant a un costat per un temps les seves inquietuds artístiques. També es va dedicar a recopilar la seva obrapoètica i va continuar donant suport als joves artistes d'avantguarda, entre ells Joan Brossa que sempre agraí el seu mestratge tècnic.
El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema "És quan dormo que hi veig clar" per part del cantautor Joan Manuel Serrat.
L'any 1961 rebé elPremi Lletra d'Or per la seva obra de 1960 Onze Nadals i un Cap d'Any i el 1985 el Premi de la Crítica de poesia catalana per Cròniques de l'ultrason. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984). Aquell mateixany, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.
Des de l'any 1988 és consultable a la Biblioteca de Catalunya la seva biblioteca personal
[modifica]Anàlisi de la seva obra

Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràcter català. A través de la identificació entre el significat, el mot substrat, la paraula, forma,...