Galileo, Newton Y Einstein

Ciències per al món contemporani:
FEINA 1
Galileu, Newton i Einstein
























Maria de Lluc Nicolau Barceló, 1r Bat. A
Beat Ramon Llull, curs 2012-2013
ACTIVITAT 1


Galileu Galilei va néixer a Pisa l’any 1564. Si haguéssim de situar-lo en les circumstàncies socials del seu temps, podríem dir que visqué una època relativament convulsa, quasi detrànsit entre l’Edat Mitjana i l’Antiga. L’immens domini social de l’Església Catòlica fou allò que més determinà la seva trajectòria com a científic, o més bé filosòfic o matemàtic. En aquells temps, la religió dominava a tots els àmbits i nivells de la societat : a l’activitat política, a part de l’economia, i sobretot a la vida diària de les petites famílies. Però, el que és més important,tota la cultura pertanyia a l’Església, que controlava escoles i universitat. Per tant, no hi existia cap possibilitat de formació més enllà dels límits del cristianisme ; Galileu prengué els filòsofs antics com a única font de partida, per obrir un nou camí d’estudi i d’observació.
Començà la seva trajectòria traslladant-se a Florència per estudiar l’obra d’Arquímedes, que posteriormentvaloraria de forma molt crítica. Fou així quan es definí per primera vegada com a matemàtic i realitzà el seu primer treball, esbrinant les lleis de funcionament del pèndul.
Resumint, Galileu arribà a un món on no existia la ciència tal i com la coneixem avui; l’observació estava separada del saber, que es limitava només a allò que podia abraçar la ment, és a dir, a la filosofia. L’única ciènciaexacta acceptada eren les matemàtiques, a les quals es dedicà, i per les quals fou reconegut. Criticat per tothom, afirmà dues coses, que l’única manera de comprendre la natura i el món era observant, i que les matemàtiques eren la base per desenvolupar aquesta observació. És a dir, posà els fonaments del que després seria la Revolució Científica, i fins i tot es podria considerar el pare de laciència moderna, per l’anteriorment exposat, per haver desenvolupat els fonaments de la hidrostàtica (Tractat sobre els cossos flotants, 1612), i per haver fet observacions bàsiques par a la comprovació i explicació de les teories de Copèrnic.
Si cercam imatges de Galileu, en trobarem dues que, probablement, són les que millor reflecteixen alguns aspectes de la seva trajectòria.Galileu es dedicava únicament a l’estudi, i a causa de la poca acceptació social o política dels seus descobriments, solia passar per dificultats econòmiques. Cap al 1609 creà, basant-se en el treball d’uns holandesos, el telescopi més potent del món, que després aniria perfeccionant en onades successives. En aquesta fotografia podem veure com ensenya l’artefacte al Dux de Venècia que, fascinat per lespossibles aplicacions militars de l’invent, li en demanà els drets. Ell acceptà, i així fou confirmat de per vida en el seu lloc de feina, a la ciutat de Pàdua, i aconseguí un augment important de sou.
[pic]

En aquesta imatge de Joseph-Nicolas Robert-Fleury podem veure a Galileu presentant-se davant el Sant Ofici (tribunal encarregat de condemnar als heretges). Fou al 1615, quan començàa defensar àvidament les doctrines de Copèrnic, basant-se també en els principis d’Aristòtil.


[pic]

Isaac Newton va néixer l’any 1642, en unes circumstàncies molt distintes a les de Galileu Galilei. Era al segle XVII: la Revolució Científica estava en ple desenvolupament, i la física començava a sorgir com a branca independent de la ciència. El Renaixement i sobretot l’Humanismehavien donat lloc a un gran canvi de mentalitat; l’Església havia deixat de ser hegemònica en el món de la cultura (en la vida social, ho seguia sent), les universitats s’havien fet més independents i a poc a poc s’havia creat un petit cercle de científics d’arreu d’Europa, que intercanviaven idees constantment, discorrien, feien debats, es contrarestaven, i construïen teories que, en cas de ser...