gdgda

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Aquest poema escrit per Salvador Espriu forma part d’
El caminant i el mur
publicatl’any 1954, més de dotze anys després del final de la guerra civil i més desis desprésdel final de la Segona Guerra Mundial.A
Assaig de càntic en el temple
podem veure clarament la contradicció interna delsubjecte líric davant la situació del seu país, que està sotmès al’esclavitud que suposauna dictadura.Apareix clarament el tema de l’exili interior, que entenem com l’exili de la gent quees va quedar al país i va viure durant molt de temps la repressió que va suposarelfranquisme. Un exili clarament simbòlic que reflexa les tensions entre Salvador Espriu i el seu país.En aquest famós poema Espriu es queixa amargament de la seva terra i la qualifica decovarda, jaque Catalunya no s’ha revoltat contra el poder injust que la sotmet. A mésa més també es queixa de que està molt lluny de l’ideal de civilització que els jovesde la generació del 36, a la qual ellpertany i defensen la República, somien.El poema està dividit en tres parts ben diferenciades, la primera ocupa els 7 primersversos i reflexa el desig de fugida de l’autor del seu país. El jo poètic eslamenta de lasituació del seu poble que ha perdut la llibertat i diu que se’n vol anar nord enllà (capa Europa, on ha guanyat la democràcia). En aquesta part trobem molts adjectius, unsde negatius(covarda, vella, salvatge) referits a Catalunya, i uns altres de positius(neta, noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç) referits als habitants de la restad’Europa.En la segona part es mostra lacensura social a la que seria sotmès si definitivamentdecidís marxar. Els habitants del país desaprovarien la seva acció mentre el jo poèticse’n riuria. El mot congregació que apareix en aquesta partidentifica la idea de nacióen el concepte de grup reunit a l’entorn d’una llei religiosa. Apareix també un dit ofrase feta
(com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret)...