Geografia

TEMA 1. EL RELLEU PENINSULAR

L’ESPAI GEOGRÀFIC ESPANYOL I EL SEU RELLEU
 La península Ibèrica està situada en la zona temperada de l’hemisferi nord,
entre els 36º i 44º de latitud Nord i els 3º i 9º longitud Est i Oest.
 La seua originalitat resideix en la posició entre dos continents (Europa i Àfrica) i
entre dos grans masses d’aigua (oceà Atlàntic i mar Mediterrani)
 Esta situació latransforma en un encreuament natural (presència de masses
d’aire de diferent procedència que originen diversitat climàtica i vegetativa) i
geopolítica (lloc de trobada de pobles i civilitzacions provinents d'Europa,
Àfrica, de l'Atlàntic i del Mediterrani).

La configuració del relleu peninsular ve caracteritzada per tres aspectes
bàsics:
a) La forma; el contorn peninsular s’ha comparatdes de l’antiguitat amb la pell
d’un bou estesa. L’amplària d’oest a est és gran i presenta, a més, unes costes
prou rectilínies, sense grans accidents litorals. La falta de profundes entrades
del mar dificulta la penetració de les brises marines i la influència del mar
queda reservada a la franja litoral.
b) Una altitud mitjana elevada; el valor mitjà peninsular és de 660 m. superat en
laresta d'Europa només per Suïssa. Aquesta xifra no és conseqüència de
grans serralades, sinó de l’existència de l’altiplà castellà, un gran bloc,
lleugerament basculat a l'Atlàntic, cap a on se’n van les aigües, amb una altura
entre els 600 i els 800 metres sobre el nivell de la mar. La resta de terres
peninsulars s’adapten al voltant del nucli central, un triangle al nord-est
(Depressió del'Ebre i Pirineus) i un altre al sud (plana del Guadalquivir i Serres
Bètiques).
c) La disposició perifèrica del relleu peninsular; per qualsevol lloc que s’intenta
accedir a l’altiplà fa falta creuar importants relleus. Pel nord apareix la serralada
Cantàbrica (entre 1.000 i 2.500 m.). A l’est, la presència de la serralada Ibèrica
(menys elevada) i si ho intentem un poc més al nord trobem laserralada
costanera catalana (doble muralla abans de penetrar en la depressió de l'Ebre.
Si es pretén entrar pel sud apareix en primer lloc Sierra Nevada i, una vegada
travessada la vall del Guadalquivir, les muntanyes de Sierra Morena. Aquesta
disposició genera dificultats d’accés cap a les terres centrals de la península a
nivell de comunicacions, en segon lloc, els rius que naixen en estesmuntanyes
tenen característiques torrencials pel curt recorregut fins a arribar al mar i, en
tercer lloc, el fenomen de la continentalitat ja enunciat anteriorment.

TEMA 1. EL RELLEU PENINSULAR
EVOLUCIÓ DE LES UNITATS MORFOESTRUCTURALES DEL RELLEU PENINSULAR

El relleu actual de la Península és el resultat d'una història geològica de milions d’anys en
què s’han alternat fases orogèniquesamb altres en calma en què predominava l’erosió i
sedimentació de materials. Al temps, l’evolució geològica ha estat condicionada per la
posició intermèdia entre dues grans plaques tectòniques: l’africana l’eurasiàtica.
Arcaic o Precambrià (4.000-600 milions d’anys). Sorgeix l’orogènia Herciniana al final
de l’era, formant serralades que recorrien Europa d’Oest a Est. Sorgí del mar una bandaarquejada que cobria Galícia i punts aïllats del Sistema Central i Montes de Toledo.

E

R

A

L’era primària o Paleozoic (600-225 milions d’anys). L’orogènesi herciniana donà lloc a
muntanyes amb predomini del granit, la pissarra i la quarsita. A l’oest va sorgir el Massís
Hespèric, arrasat durant la mateixa era primària, originant un altiplà basculat cap al
Mediterrani. Al nord-oest vaaparèixer el massís d'Aquitània, el Massís de l'Ebre i el
Massís Catalano-Balear. Al sud, el Massís Bètic. Conseqüències visibles ara:
 Existència de relleus actuals l’origen del qual s’associa als moments hercinians.
 La important activitat magmàtica i volcànica (roques cristal·lines i metamòrfiques)
 Els processos orogènics van desencadenar mineralitzacions (coure, plom, mercuri,...