Geologia Zona De La Garrotxa

UNITATS LITOLOGIQUES D'INTER~S PER A LA PRODUCCIO D'&DS A L'AREA DEL CURS MITJA DEL RIU FLUVIA (LA GARROTXA)
I. Capell&,L. Palli i C. Roqué
Unitat de Geologia. Dept. de Cibncies Ambientals, Universitat de Girona. Pl. Hospital 6 , 17071. Girona.

RESUM
Els materials pliocbnics i quaternaris de la zona del curs mitjl del riu Fluvil han estat considerats un georecurs per a la indústria del'lrid a la comarca de la Garrotxa. Quatre unitats litolbgiques s'han valorat com a aprofitables per a la producció d'lrids i s'han cartografiat a l'escala 1:5.000. L'estudi estratigrlfic ha permks ordenar-les en funció de la seva qualitat relativa. De més a menys interbs són: la colada volclnica del pla de Politger, els dipbsits de terrassa, els conglomerats plio-quaternaris i els glacis d'acumulació.RESUMEN Los materiales pliocénicos y cuaternarios en la zona del curso medio del Río Fluvil son un georecurso para la industria del árido en la comarca de la Garrotxa. Cuatro unidades litológicas se han valorado como aprovechables para la producción de áridos y se han cartografiado a la escala 1:5.000. El estudio estratigráfico de éstas ha permitido su ordenación en función de su calidadrelativa. De mayor a menor interés son: la colada volcánica del Pla de Politger, 10s depósitos de terraza, 10s conglomeradosplio-cuatemarios y 10s glacis de acumulación. ABSTRACT Pleistocene and Quaternary sediments adjacent to the medium course of the Fluvil river are a source of aggregate in the Garrotxa. Four lithological units can be used directly, or with a minimal processing as coarse aggregate.They have been mapped in detail at the 1:5.000 escale. The stratigraphic analysis have made possible the four units to be ordered in relation to their suitibility for usage as aggregate. From high to low relative quality they are: the basaltic flow, fluviatile deposits, plio-quaternary conglomerates, and glacis deposits. Keywords: alluvium deposits, coarse aggregate, eastern Garrotxa, Fluvilriver, geological unit.

Si es prescindeix de productes de tipus artificial -escbries de forns, restes de formigó no emprat, entre d'altres-, d'escassa aplicació actual, les roques industrials que s'utilitzen com a irids procedeixen majoritiriament de les formacions rocoses; són els anomenats irids naturals (Gonzáiez 1974). La producció d'aquests implica, per tant, la presbncia d'explotacions mineresa cel obert, del tipus pedrera o gravera. La seva activitat extractiva comporta un seguit d'afeccions en el medi dins la zona d'influbncia de l'explotació, que sol provocar una davallada de la qualitat ambiental. És per aixi, que 1'AdministraciÓ ha anat restringint l'empla~amentd'explota-

cions mineres en hrees amb valors naturals peculiars. La demanda d7hridsi la protecció d'kees amb unpatrimoni natural d'interbs han estat compatibilitzades per 1'AdministraciÓ impulsant la recerca de unitats litolbgiques explotables en kees no protegides. Aquesta recerca ha hagut de tenir en compte la limitació addicional imposada pel transport de la roca industrial a causa que el seu baix preu fa que la distincia entre els punts de producció i d'aplicació no pugui ser llarga i a que, a més, lalegislació vigent la determina a un mhxim de 60 km. El treball realitzat respon a la voluntat de la Generalitat de Catalunya de solucionar una problemhtica com l'esmentada a la comarca de la Garrotxa. La presbncia en aquesta comarca de dues Brees incloses en el Pla d'Espais d'Interbs Natural (PEIN) (DOGC 1993) per la seva singularitat natural -la zona volchnica de la Garrotxa i el massís de 1'AltaGarrotxa-, amb formacions rocoses aptes per produir hrids de qualitat, ha portat a la investigació d'hrees alternatives. Aquest estudi mostra que hi ha unitats litolbgiques que poden ser explotades i que no estan compreses en el PEIN. Per aixb es presenta el reconeixement estratigrhfic de cadascuna i la seva delimitació en un mapa litolbgic a escala 1:50.000, simplificat a partir de la cartografia...