gggg

JOHN STUART MILL I EL LIBERALISME

JOHN STUART MILL
I EL LIBERALISME
1. Introducció: On hem de situar John Stuart Mill?
2. La filosofia de Mill
3. La teoria lògica: l’epistemologia
4. La teoria de la realitat: l’ontologia
4.1. Les coses
4.2. Les ments
4.3. Déu
5. La teoria ètica: l’utilitarisme
5.1. L’utilitarisme clàssic
5.2. Les aportacions de John Stuart Mill
6. El liberalisme6.1. El valor de la llibertat individual
6.2. Els límits de la llibertat
6.3. Els drets i les llibertats: el dret de vot de les dones
1. Introducció: On hem de situar John Stuart Mill?
Podríem dividir els filòsofs que hem vist a la història de la filosofia en dos grans grups: per una banda,
els que segueixen la tradició d’arrel platònica, que defensen que més enllà de l’ordre físic, més enllàde la
natura material, hi ha un ordre metafísic (ja sigui fonamentat en un món de les idees [Plató], un Lógos còsmic [estoïcisme], Déu [l’escolàstica], el cogito [Descartes]...), que explicaria i fonamentaria el món tal com
és; i, per altra banda, els que se situarien en una línia antimetafísica, des d’Epicur a Hume, que defensen que
no hi ha altre ordre que el natural, l’empíric.
Doncs bé,hauríem de situar —si bé amb matisos— John Stuart Mill en aquesta darrera categoria: en la
línia empirista de Hume, Mill creu que el coneixement del món es redueix a impressions, i les nostres idees
no deixen de ser associacions d’impressions; les lleis generals són fruit de processos d’inducció a partir
d’experiències concretes; els judicis morals es fonamenten en sentiments de plaer, etc. Senseser, però, un
empirista més, l’hem d’emmarcar en aquesta tradició filosòfica.
2. La filosofia de Mill
L’obra de Mill tracta els àmbits principals de reflexió filosòfica: epistemologia, lògica, ètica i filosofia
política..., però també conté aportacions a l’economia política, la psicologia i la sociologia. Mogut per
l’afany de millorar la condició humana —o, si més no, de disminuir el seusmals—, Mill elabora una teoria
ètica fonamentant-se en una teoria lògica.

john stuart mill ·

1

JOHN STUART MILL I EL LIBERALISME

3. La teoria lògica: l’epistemologia
Mill redueix tot el coneixement real a les dades de l’experiència, i redueix tot judici al resultat d’un procés d’inducció a partir de les dades de l’experiència. Això el porta necessàriament a renunciar a acceptar quehi hagi un fonament a priori (és a dir, previ i independent de l’experiència) del coneixement. Tot coneixement, doncs, és a posteriori, i es fonamenta en darrer terme en l’experiència. Tot judici, tot raonament, només pot considerar-se cert (és a dir, només se li pot atribuir certesa indubtable) si pot remetre en darrer
terme a l’experiència.
Així, doncs, els límits del saber humà —i, per tant,del llenguatge humà— són, de fet, els límits de la
percepció: només podem saber —i, per tant, expressar— el que podem percebre. El coneixement és, aleshores, relatiu als fenòmens que percebem, per la qual cosa no hi ha cap altra dimensió de la realitat més enllà
del que se’ns manifesta.
4. La teoria de la realitat: l’ontologia
Pel que fa a la crítica de la concepció metafísica de la realitat,Mill divideix les seves reflexions antimetafísiques segons la divisió clàssica de les substàncies: les coses, la ment pensant i Déu. I hauria de recordarnos les crítiques que fa Hume a la metafísica.
4.1. Les coses
En darrer terme, les coses només són el que percebem: són l’associació dels fenòmens, però no hi ha cap
substància més enllà que faci de substrat de les qualitats que percebo.
I lament tendeix, a més, per raonaments de caràcter inductiu, a associar fenòmens —al que en diem relacions de causalitat—, però la relació de causalitat s’ha de limitar a les relacions entre fenòmens, i no tenim
cap fonament per postular a partir d’ella l’existència d’una realitat independent del que percebo.
4.2. Les ments
Pel que fa a aquest tema, Mill diferencia dues qüestions: la ment dels...