ghhgggg


Vaig aparcar el cotxe en el lloc de sempre i quan estava arribant a la porta de la meva casa vaig agafar les claus de la butxaca i estava obrint quan, de sobte, una veïna emva aturar i em va dir:

- El dissabte celebram una petita festa a la plaça del poble i organitzarem un concurs de pastissos, t'hi interessa participar?

Vaig pensar que nom'agradaba molt cuinar i que pensant-ho bé no tenia molt temps per preparar un bon pastís, així que seria millor dir-li que no, però quan estava a punt de fer-ho, ella em va dir:

-El guanyador rebrà un premi en metàl·lic de 100 euros.

Aquest últim comentari canviava totalment la història, vaig pensar que si guanyava aquest premi podria comprar aquellatelevisió d'alta definició que estaba en oferta en
l'Alcampo i finalment li vaig dir:

- Es clar que sí, m'agradaria participar.
- D'acord, doncs dissabte a les 4:30 has de dur elteu pastiss al Casal del Barri que està al costat de la plaça.

Només tenia aquesta horabaixa per fer el pastís, així que, em vaig possar mans a l'obra amb la recepta d'unllibre de cuina.
Amb l'ajuda de la Thermomix vaig acabar el meu pastiss de maduixes i gelatina en tres hores i mitja.
El dissabte vaig dur el meu pastís i vaig observar queseixanta-sis personen més s'havien presentat. Vaig començar a pensar que no tenia res a fer i que no guanyaria el premi, i quan els jutges varen començar a valorar els pastíssos vaigcomençar a pensar que tot havia estat una pèrduda de temps. I així va ser, la guanyadora va ser una vella que vivia en front de la meva casa, i en vaig enfadar molt perque ja no em podiapermetre el luxe de comprar-me aquell televisor. Però no tot va ser dolent en aqueixa horabaixa ja que em vaig inflar a menjar pastissos , que per cert tots estaven boníssims.