grewfrdsf

Histories naturals de la paraula

La Lza i la /ornera

comercial, la fornera, i es delia per ensorrar el seu petit negoci? ¿És, potser, que no entenia la criatura o és que no la volia
entendre?¿Tenia vocació de mestra d'idiomes i preparava la
Lia pera un futur de bilingüisme, consolidat per sempre més?
Pero, ¿com volia preparar-la, si ella mateixa no posava a la
practica aquestbilingüisme?
Hi ha gent absolutament partidaria del bilingüisme i en
lloen els avantatges. Diuen, en una altra llengua del tot respectable: Et convé ser bilingüe: aixo és un enriquiment perque et
podrdscomunicar amb malta més gent. I gairebé tothom diu
que sí, i es queden molt tranquils. Pero qui recoman a el bilingüisme, si fos honest de debo, hauria de fer servir la versió
dura de la recomanació: Tuhas de ser bilingüe, perque jo no estic disposat a ser-ho. Així dones, si vals parlar amb mz; parla' m
en la meva llengua. Ja es pot veure cap on van les lloances de
Babel: cap a un desequilibri,consagrat fins i tot en textos legals de la maxima categoría i exigencia. Uns textos que ara rebutgen qualsevol tipus de discriminació, ara n'imposen una de
lingüística: hi ha ciutadans que només ambuna llengua tenen
els papers en regla; d' altres, pero, només són legals si són bilingües, per obligació. Democratica, és dar.
El coneixement de llengües és molt practic, i més en un
món cada copmés petit i comunicat; pero no és, ni de bon
tros, un guany absolut. El coneixement de llengües pot ser, i
ha de ser, perfectament lliure i compatible amb el dret almonolingüisme, en la terra en quevius, si la llengua de sempre
(salvades circumstancies adverses) és la llengua del monolingüe. I si no ho és, senyora fornera, si has sortit de la teva terra
cap a espais més acollidors, faras bé deguanyar una altra llengua com a forma necessaria de convivencia, i més si hi ha pel
mig criatures tendríssimes. D'aixo se'n diu «disponibilitat lingüística» que, ara sí, és natural i enriquidora:...