GUI ESTELL S beno

2- Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, València.

Va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes del segle XX. D'ell s'ha dit que es el millor poeta valencià desde Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

Va tindre una infància bastant trumàtica que marcaria la seva obra: a l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta pel seugermanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Als llibres, L'ofici de demà, i Coral romput, recorda les morts familiars de la seua infantesa.D'altra banda, amb dotze anys va esclatar la Guerra Civil, que marcaria la seua obra amb la mort com un tema recurrent.. Durant la guerra ja havia començat a escriure algunes peces teatralsque ell anomena "de combat". La guerra fa que deixi els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones quetenien llibres prohibits.

Més tard va passar la joventut a la ciutat de València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més l'influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

3- El 1942, amb dihuit anys, va publicar elseu primer article al diari Jornada i, a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursà la carrera com a becat;
 
El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València despres de fer el servei militar per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez iBarberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària. Ja instal·lat a València, escriu poemes en valencià perquè, en paraules de Joan Fuster: «Estellés escriu des del poble».
El 1955 es casà amb Isabel, amb la qual va tenir una filla que va morir als quatremesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, La Primera Soledad i La Nit
El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ocupar fins a l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.» va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressivescontra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians. Despatxar-lo del diari li representà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora li permeté dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de lesLletres Valencianes. Durant uns anys es traslladà a viure a Benimodo (la Ribera Alta), convidat oficialment per les autoritats, i combinà la poesia amb la prosa.



4- BIOGRAFIA

Va morir a València, el 27 de març de 1993 deixant una abundant obra inèdita. 
Moltes poblacions de la Comunitat Valenciana han posat el seu nom a carrers, escoles i centre culturals entre d'altres.

5- OBRA
- Ciutat a caud'orella – Primera publicació d'Estellés
- la clau que obri tots els panys- És important perquè dintre d'aquesta publicació trobem - - - coral romput, un dels poemes més famosos d'estellés, on destaco el cant III on estellés mostra la seva desesperació com a pare després de perdre la seva filla. També Ovidi Montllor veersiona Coral Romput.
, llibre de meravelles, cant a València, Mural del...