Hiroshima Mon Amour

HIROSHIMA MON AMOUR













El cinema físicament es material amb les seves imatges, el cel·luloide, so, estudis de cinema, actors...Però l’art cinematogràfic des de els seus inicis fins l'actualitat, el que ha volgut ha set transmetre a l’espectador tot de sensacions i emocions immaterials, el amor, la tristesa, la desesperació, l'avarícia, i com no, la memòria.Hi ha algun fet tant eteri i fràgil com és la memòria? Per reflexionar sobre el tema del record ens hem de dirigir a un gran cineasta francès anomenat Alain Resnais, aquest ens aborda el tema d’una manera innovadora i trencant els esquemes formals vists fins al moment en el cinema.

Si parlem o busquem informació de Resnais, veurem que aquest es associat indiscutiblement amb la memòria, igual quequant parlem de Antonioni el lliguem amb la incomunicació i Buñuel amb la religió... Però jo quant hem vaig proposar analitzar la pel·lícula Hiroshima Mon Amour i la obra en general del director, tenia la intenció de tractar més temes apart del record del passat, de fet existeixen mes temes, com el documental, l’amor, la mort, la nostàlgia... Però tots aquest estan encadenats d’una forma o unaaltra al gran tema central, que es la memòria, i com no aquest tema acaba sent el “leitmotive” de tots els seus films.

Perque Resnais parla sobre el passat? Ell va començar a treballar tot just després de la segona guerra mundial i tenia la inquietud de transmetre els horrors de la tragèdia, intentant recordar a l’espectador tot el succeït, justament per a que no es tornés a repetir. Si parlemd’un mitjà cinematogràfic per tractar el passat, hem d’esmentar el genere documental, el director francès sens dubte s’endinsa en aquest tipus de narració en els seus films, l’exemple mes clar el trobem en Nuit et Brouillard (fig. 1) un recorregut per la barbàrie  dels camps d’extermini Nazis. Resnais en aquest documental ens mostra imatges colpidores rodades per els alemanys a “Auschwitz” i també hobarreiga amb llargs travellings en el present (1955) en un “Auschwitz” desèrtic on ja no hi ha rastre del horror (fig. 2), on i creix  l'herba, com si res hagués passat. Aquesta contraposició de imatges la podem associar al perill de l’oblit, i la necessitat de tornar al passat per dolorós que aquest sigui, i ens posa en qüestió en aquesta pel·lícula i en tota la seva obra l'utilitat i els perillsd’oblidar, el temps no te perquè curar el dolor del record, el horror es l’horror i tot el viscut anteriorment ens fa ser el que som ara, tant individualment com en col·lectiu, es a dir, un fet tant transcendent en l’historia no l'hauriam de deixar estancat en el passat. La pel·lícula de Nuir er Brouillard tracta des de la deportació dels jueus fins al judicis de Nuremberg, judicis on no hi haresponsables sobre allò succeït. Ens diu que ningú es fa responsable, també adverteix que la memòria es fràgil, i que encara que tal barbaritat sembli irrepetible, els perills de la fragilitat en dona la possibilitat de que tal horror torni a passar, aixi que s’ha de recordar el succeït per no tornar a caminar pels mateixos passos i successos de la guerra.
En  Resnais les imatges documentals sobreel passat son freqüents, en Hiroshima Mon Amour veiem els afectats per la bomba nuclear (fig. 3), i a “Muriel” sens mostra imatges dels soldats francesos en la guerra de Argelia... (fig. 4) Sobretot en el seu primer llargmetratge “Hiroshima Mon Amour”  podem dir que es una pel·lícula documental de ficció. Es a dir innovadora i moderna, totalment apartada del cinema clàssic, això ho podem endevinarper el seu muntatge, per els flashbacks magistrals,  com alguns tràvelings que veiem per els carrers foscos de Hiroshima i de sobte per ma del muntatge l’espectador passa a un altre tràveling sobre la plaça de república de Nevers (fig. 5), com si el moviment de càmera fos el recorregut de la ment, que lleugerament es desplaça entre present i passat, els anys han passat, les ferides encara no...