historiafilosofia

HISTORIA DE LA FILOSOFÍA
ELS SOFISTES Y SOCRATES
(2n meitat del s. V aC)
Deixen de banda els pensaments sobre la naturalesa i comencen amb la vida humana i la polis (l’home i la societat)
Circumstancies que proporcionen el canvi de pensament:
- Les guerres i les seves conseqüències. (Guerra del Peloponès  Esparta-Atenes)
- Diversitat i incomprensibilitat de les teories sobre lanaturalesa (Parmènides/Demòcrit) Doble epistemologia.
Existeix el coneixement veritable?
El podem conèixer?
Hi ha només una veritat?
- Les pròpies limitacions de la investigació
Mètode deductiu Falta absoluta d’experimentació i d’utilitat practica de la ciència.
- El contacte amb altres civilitzacions als fa constatar la diversitat de lleis i costums

Discussió PHYSIS / NOMOS

Origen natural Origen convencional (acord dels homes)
- Participació en política  preparació teòrica interès per paraula (retòrica)
Apareixen els sofistes  savis, mestres de saviesa.
- Intenten ensenyar l’art de viure i governar. (ARETE) virtut, excel·lència.

ELS SOFISTES
Característiques generals:
- Relativisme i escepticisme Relativisme: laveritat es relativa Escepticisme: No existeix la veritat, i si existeix, no la podem conèixer.
- Convencionalisme (nomos) Oposició de physis y nomos. NOMOS: Conjunt de lleis i institucions de l’Estat.
- valoren la informació dels sentit, es a dir, la percepció sensible.
DOS EXEMPLES:
1. PROTÀGORES DE ABDERA  RELATIVISTA.
Any 481 aC.
Es trasllada a Atenes.
Conegut coml’iniciador del relativisme (no hi ha una única veritat).
Afirma que “L’home és la mesura de totes les coses”

2. GÓRGIES DE LEONTIMOS  ESCEPTICISTA.
Sicília, 485-380 aC.
Es traslladà a Atenes com ambaixador de la seva ciutat
Iniciador de l’escepticisme: impossibilitat d’assolir un coneixement veritable.
- Res no existeix
- Si alguna cosa existeix, no la podríem conèixer
- Si lapoguéssim conèixer, no la podrem comunicar als altres

SÒCRATES
470-399 aC, Atenes
Antirelativista i antiesceptic  es va interessar en els aspectes ètics i socials. Considerava que la veritat la podíem treure a partir del diàleg. No tenim res escrit d’ ell. Parlava d’homes lliures i esclaus. Parlava amb els altres per trobar la veritat, ja que considerava que cadascun la portava dins.Plató el va seguir (amb els seus dos primers diàlegs explica que si va passar a Sòcrates)
Aristòfanes (comediant) “els núvols”  representava a Sòcrates com una persona deixada que no cuidava el seu aspecte. Estava casat. Va descuidar a la seva família i es va dedicar a buscar la veritat.
Condemna de Sòcrates  acusat d’impietat i de corrompre l’esperit dels joves (els inculcavales seves creences i els parlava del que tenien que pensar). En realitat era una persona incomoda pels polítics. Preguntava que era la justícia, i si el govern estava bé o no. Li deien Tàvec (mosca gran que pica)
Activitat filosòfica  antirelativista i antiesceptic. Reflexiona sobre l’home i la societat i sobre la moral. Creu que es possible trobar la veritat i creu en la possibilitat d’arribara definicions universals.
Mètode 
Maièutica perquè utilitza el diàleg (dona a llum la veritat coneixent-te a tu mateix)
Ironia perquè comença el diàleg amb preguntes que la gent no s’adona que són uns ignorants i això els fa posar-se en condicions d’aprendre i conèixer les definicions (definicions: Saber l’essència de les coses)
Des de una definició errònia (menys adequada)anava “pujant” (delimitant el que ell buscava) fins a una definició universal.
Ètica intel·lectualista perquè lliga el coneixement amb la virtut. Si el coneixement es virtut, el vici és fruit de la ignorància.

Definició universal d’ARETÉ (virtut, excel·lència). Si es pogués arribar tindríem una base segura sobre la que construir les lleis de la ciutat i les accions individuals...