Història del joc de pilota

HISTÒRIA DEL JOC DE PILOTA
Dels grecs al segle XVIII

Jugada des de temps immemorial per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos arriba a les nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. A l'antiga Grècia hi sovintegen els testimonis de la pràctica de l'esport, sols direm que Alexandre el Gran es va distingir com a moltbon jugador. A Roma es practicava universalment, era recomanat pel metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven el poble, els senadors i fins i tot els mateixos Cèsars (cal remarcar les aptituds de Vespasià i Alexandre Sever), es van fundar associacions i federacions de competició, apareixent els jugadors professionals, que eren menystinguts pels aficionats.Expandit pels legionaris a les terres de l'Imperi es va practicar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica tot al llarg de l'edat mitjana amb modalitats que equivalen a les nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert o tancat.
A la Corona d'Aragó el joc de pilota va ser molt popular, gaudint fins i tot de protecció reial i sent regularment prohibit en diferentspoblacions, símbol del poc cas que se'n feia de tals prohibicions.
Al País Valencià apareix amb els cavallers de la conquesta, la seua pràctica i popularitat s'estenien des del propi rei (el metge Arnau de Vilanova emulant als galens clàssics el recomanava al rei Jaume II en 1305) la noblesa, la cúria, el poble i els menuts de cada carrer. Aquesta omnipresència va provocar l'aparició d'un famós ban el 14de juny de 1391, quan el Consell General de la Ciutat de València va prohibir el joc:
" car per occasió del joch deius escrit se seguien diverses blasfemies en offensa de nostre senyor Deu e dels sants e diverses inyuries de paraula e fet a les gents anants e stants per los carrers e places de la Ciutat ha novellament establit e vedat que alcuna persona privada o estranya de qualsevol estamentcondició o ley sia de edat de X anys a ensus no gos ne presumesca jugar dyns los murs de la dita Ciutat a joch de pilota arruladiça sots pena de XX morabatins dor per cascuna vegada que contrafara. E se sera algu que la dita pena pagar no puxa sera mes en presó e correra la Ciutat ab açot sens tota gracia e remey"
Aquesta prohibició fou motiu de greus avalots a la ciutat; encara que se'n van ferun bon grapat a València, també hi ha documentades prohibicions a Castelló, a Gandia, a Alcoi.
Mentrestant, a França al s. XV es prohibí la pràctica al poble baix, amb la qual cosa la noblesa es reserva l'esport i hi sovintegen els aficionats de testa coronada: Lluís X, Carles VIII, Francesc I i Enric IV foren remarcables com a pilotaris. Un cartell de 1540 hagués resat "Benvenutto Cellini,escultor, amb faixa roja, s'enfrontarà a Francesc I, rei, amb faixa blava, aquesta vesprada al trinquet de Fontainebleau". Bé és cert que en aquest moment s'introdueix la pala, que tindrà un llarg futur associada a la pilota, canviant la fesomia del joc, ja que la duresa de la pilota feia estralls en les mans de tan delicats esportistes. Més endavant, quan canvia l'ordre social amb la Revolució, elpoble rebutjarà el que identifica com un joc de l'enemic.
Els reis i nobles castellans, pendents com sempre de les modes de l'altra banda dels Pirineus, s'aficionen també a jugar a pilota, que és al llarg dels s. XV, XVI, XVII i XVIII el joc més practicat tant per nobles com pel poble, destacant Felip I en la modalitat de pala. Calderón de la Barca escriu al respecte la Farsa famosa del juego depelota i Goya pinta el conegut Juego de la pelota a pala .
Les limitacions, multes i prohibicions junt amb l'aparició de nous entreteniments fan que el joc de pilota vaja minvant a poc a poc fins a desaparèixer de Catalunya, Castella, Aragó i les Balears al llarg dels s. XVIII i XIX.
La situació al País Valencià és molt diferent, les prohibicions del joc al carrer no afecten el joc de trinquet,...