hneruasbk

Un somni fet realitat
Cregut que seria un dia normal de la setmana, però una simple frase va fer que aquell dia passés a ser molt especial i a començar a fer realitat la meva il·lusió.
Eren lesvuit del vespre, com cada dia ja em trobava a Blanes per tal de començar l’entrenament amb el meu equip. Entrava al camp direcció als vestidors, però una veu em va fer girar-me, era Jordi Triola, eljove i corpulent preparador físic i també, el meu entrenador. M’esperava que em renyés pel fet d’arribar tard, però no, em va dir que l’endemà hauria d’anar a jugar amb el Barça. Aquella frase em va fersentir com l’eufòria es cremava dins meu, em tremolaven les cames, amb dificultat podia articular qualssevol paraula, sentia com arribava la meva oportunitat de demostrar que podia arribar molt lluny.Vivia amb el meu avi, ja que els meus pares eren morts a causa d’un accident de tràfic. Com sempre el meu avi i jo anàvem al parc de sota de la nostra casa i allà sempre m’explicava anècdotes sobreel que ell podria haver arribat a ser en el futur. I un dia em va explicar que va arribar a ser jugador del Barça, però una lesió molt greu el va deixar fora dels terrenys de joc per sempre. D’aquestamanera, va perdre la possibilitat de ser un gran jugador professional. Com ell sempre deia, qui lluita i persegueix el seu objectiu ho acaba aconseguint i per això, ell lluitava, per a què el meusomni es fes realitat i que aconseguís jugar a futbol en un equip com aquest.
Avui dia, visc a Barcelona, tinc quaranta-cinc anys, estic casat amb una dona a la que estimo moltíssim i tenim dos fills.Fa sis anys que vaig deixar el futbol a causa de certs problemes físics. Finalment, vaig triomfar en el futbol, ja que després d’haver jugat el partit amb el Barça, em varen fitxar i és allà on vaigmillorar tant com a persona que com a futbolista. He viscut moltes alegries i també moltes tristors com haver perdut la copa d’Europa. Però, del que em sento més orgullós és d’haver pogut seguir el...