Hobson: el mito de 1492

HOBSON, J. M.: "El mito de 1491 y la imposibilidad de América. La aportación afro-asiática a la recuperacion de Occidente, 1492-c. 1700" en Los orígenes orientales de la civilización de occidente, Editorial Crítica, Barcelona, 2006, pp. 221-255.

Capítulo VIII: El mito de 1492 y la imposibilidad de América: La aportación afroasiática a la recuperación de Occidente, 1492-c. 1700
Un dels anysmés importants de la cronologia eurocèntrica de la història universal es 1492. Es considera tot un axioma que el descobriment del món havia de correspondre als europeus. Fins aquell moment només ells havien desenvolupat el que Max Webber anomenava una "inquietud racional" i una "ètica de domini del món" que permeteren per una banda el desenvolupament modern i per altra la conquesta del món. I elsigne més conegut d'aquesta situació fou el "descobriment" d'Amèrica per Cristòbal Colón. Per altra banda, Orient estava governada per una mentalitat irracional i un fatalisme a llarg termini. En aquest capítol, Hobson intenta desmentir tota aquesta patranya eurocèntrica. Europa seguí estant molt per enrere d'Orient en termes de poder econòmic i militar fins el segle XIX. Aquest capítol sosté la teside que durant el període 1500-1800 Europa es limitar a reduir distàncies per assolir a Orient.

La impossibilitat d'Amèrica i el mite de Cristòbal Colón
"Mite de Vasco de Gama": pràcticament tots els elements que permeteren l'arribada a la Índia (els vaixells i les tecnologies i tècniques de navegació de que disposaven) procedien d'una forma o altra de Xina o de l'Orient Mitjà musulmà. Lamateixa conclusió serveix per a Colón. Pues sense aquests regals d'Orient, gairebé amb tota seguretat Colón no hauria pogut creuar mai l'Atlàntic. En la mesura en que els viatges pogueren tenir alguna cosa de nou, aquesta novetat seria que s'inscriurien en una incipient identitat europea que certificava la superioritat d'Occident front a la "no Europea". Paradoxalment, aquesta idea fou de la mà delcristianisme.
Quan Colón desembarcà en les Índies adoptà dues visiones dels natius que responien per complet a la cosmovisió cristiana que prèviament s'havia format. Els que l'acollien amb relativa amabilitat se suposava que eren innocents "fils de la naturalesa", que havien estat convenients receptacles del cristianisme. Els hostils - entre els que estaven aquells que no acceptaven la conversió -pensà que havien de ser sotmesos per mitjà de la força o de l'esclavitud o de l'extermini.
El discurs de l'Església catòlica portava alguna de les marques d'identificació del discurs imperial britànic que apareixeria en el segle XVIII i en les dècades posteriors: En efecte, la idea que es tenia a Europa de que la "civilització" era un monopoli d'Occident era en realitat "una versiósecularitzada de la primitiva afirmació del cristianisme que deia: no hi ha salvació fora de l'Església catòlica occidental. Fou precisament aquesta mentalitat la que permeti a l'Església assumir sense el menor problema que podia simplement repartir el món "no europeu". En definitiva, les concepcions europees implicaven que senzillament era impossible imaginar als natius d'Amèrica amb tots els seus drets, otractar-los amb dignitat, equitat i justícia. També els africans foren importats i degradats a l'experiència americana d'Europa. Els europeus arribaren a creure que l'esclavització dels africans era natural perquè contava amb l'aprovació divina. Una de les idees més importants era la de la maledicció bíblica de Canaan. El fet clau es que foren aquestes concepcions despectives dels africans negresles que legitimaren o foren decisives per a provocar la tragèdia que es desencadenaria a continuació.
Els esclaus adoptaren nombroses estratègies de resistència que anaven des de el suïcidi fins a la lentitud en el treball o la revolta oberta. En efecte, les revoltes dels esclaus foren un dels factors que donaren lloc al moviment abolicionista. Per altra banda, el tràfic d'esclaus provablement...