holaa

Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918 - Johannesburg, 5 de desembre de 2013)[1][2][3] va ser un polític sud-africà, un dels líders emblemàtics de la lluita contra elsistema polític de l'apartheid i va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de lahistòria del país.
Nelson Mandela es va afiliar al Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) el 1944, per tal de lluitar contra el domini polític de la minoria blanca i la segregació racialque impulsava. Es va fer advocat i participà en la lluita no violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través deles eleccions del 1948. L'ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar de l'ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué aterme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA),[4] fou condemnat acadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d'un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per la igualtat racial, especialmentdesprés de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern delpresident Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el Premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l'apartheid i l'establiment d'una democràcia no racial al país.Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional, però deixà una mica de banda la lluita contra la sida, molt present a Sud-àfrica.[5]...