holaa

En aquesta redacci sens plantegen dos problemes que intentarem explicar. Per una part, trobem ltica platnica i per laltra, lintelectualisme moral, dos temes molt tractats en la filosofia de Plat. Peruna banda, per a tractar el tema de ltica platnica hem de plantejar-nos, han de ser els millors ciutadans duna societat dorats a governar-la Segons Plat, el filsof ha dassumir compromisos amb lacomunitat, ocupant-se del govern de la ciutat quan calga. No acudir a la poltica per propi inters personal, cercant-hi riqueses i poder, perqu, com que ha vist el B en si, no sols est en millorscondicions que cap altre per a diiscernir en qu consisteix el b de lEstat, sin que, a ms, coneix millor que ning en qu consistex el vertader b de lindividu, que solem anomenar felicitat. Per aix, a difernciade les altres persones, que confonen la felicitat amb vanes ombres del vertaderr b hum (riqueses, poder i honors), el filsof, grcies al coneixement que ha assolit sobre el B en si, t una visi ms clarai vertadera del b individual. La veritable felicitat humana no consisteix en riqueses i poder, sin en un tipus de vida filosfica, una vida bona i assenyada, dedicada a la investigaci de la veritat.Per aquest motiu no es deixar arrossegar per les aparences, i menysprear els honors i bns materials que uns altres, ignorants del veritable b, ansien amb tant danhel. Aix, a diferncia de la majoriadels poltics, que vaan a la recerca de riqueses i de poder, creient que en aix trobaran la felicitat, i per aquest motiu disputen entre ells posant en perill lharmonia i lequilibri de la ciiutat, elveritable filsof no desitja el govern ni aquesta classe de vida hi acudir tan sols pel sentiment del deure, fins i tot sacrificant parcialment la felicitat personal, que ha trobat en una vida filosficaconsagrada a la reflexi i a la investigaci de la veritat aquest s el tipus de vida que realment desitja, i no la del poltic. Per altra banda, per a que els filsofs arriben a ser eixa classe dhomes...