hvhbvhcvjm

3.LATERALITAT
3.1QUÈ ÉS?
Amb origen en la paraula francesa latéralité, el concepte de lateralitat fa referència a la predilecció que neix de manera espontània en un ésser viu per utilitzar amb més freqüència al costat dret o al costat esquerre del cos. En el cas dels éssers humans, hi ha un nombre més elevat de dretans (que usen més el costat dret) que d'esquerrans (privilegien la bandaesquerra). L'origen de la lateralitat, de tota manera, no es coneix amb precisió. Els experts creuen que està vinculat al fet que l'hemisferi cerebral esquerre, que s'encarrega d'exercir control sobre el costat oposat, és el predominant. Entre els símptomes més freqüents indiquen que els òrgans que es troben en la lateralitat en un nen són aquells que afecten a qüestions tan importants com laconcentració i la comprensió o el llenguatge escrit. Això es tradueix al seu torn en factors com la falta d'autoestima i la inseguretat, la desmotivació, el sofriment personal i familiar, l'ansietat o el bloqueig. Per poder detectar aquesta lateralitat o simplement per poder comprovar quina part del cervell i del cos és la que predomina en una persona en concret hi ha una sèrie de proves que es poden dur aterme. Entre elles destaca, per exemple, el Test de Harris que es basa a que el nen o nena porti a terme deu accions diferents. Així, a través del desenvolupament d'aquestes activitats es pot determinar part del cos és la "preponderant". En concret, aquelles són corda a un rellotge, el llançament d'una pilota, escriure, tallar amb un ganivet, raspallar-se les dents, colpejar amb un martell,tensar una goma, tallar amb unes tisores, pentinar i girar el pom d'una porta. Tanmateix, hi ha altres tipus de test que igualment s'utilitzen per determinar la lateralitat de la qual estem parlant. D'aquesta manera, es pot parlar del Test de Zazzo que sustenta en la realització de tres actes (xutar una pilota, repartir unes cartes i un relacionat amb la punteria) o el Test de Bergea que es basa enl'execució d'unes activitats amb les mans com encendre un llumí, descargolar un tap o retallar.








3.2 TIPUS DE LATERALITAT





Creuada: Quan en un membre del cos predomina el costat esquerra i en un altre membre el dret (ull esquerra dominant- mà dreta dominant). *

Contrariada: Esquerrans o dretans que per imitació o obligació utilitzen l’altre mà o peu. Per exemple unesquerrà que ha estat obligat a escriure amb la dreta.

Indefinida: Quan s’usa indiferentment un costat o altre, o es dubta en la elecció. Aquest tipus de lateralitat pot produir o no problemes d’aprenentatge, ja que els nens que tenen aquesta lateralitat indefinida són insegurs i amb reaccions molt lentes. Es produeix l’ambidextrisme en el que no existeix una dominància manual manifestada.Dextralitat: És el predomini de l’ull, la mà, el peu i l’ orella dreta.

Esquerrà: És el predomini de l’ull, la mà, el peu i l’orella esquerre.



3.3 DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
La lateralitat depèn de dos factors:
1. Biològic (del desenvolupament neurològic i de la seva genètica).
2. Les influències culturals que li donen.
La lateralitat pot passar per moments d'indecisió, confusiói elaboració fins arribar a consolidar al final del procés del desenvolupament motor. És per això, que podem veure, en certes etapes de l'edat preescolar, que les mares refereixen que el seu fill "serà ambidextre, perquè fa servir les dues mans", sense saber que el que passa és que, dins de l'evolució i elaboració de la lateralitat, hi ha una etapa en que això és normal, estan experimentant, i queal final d'aquest procés, en l'evolució normal, haurà de definir, ja que el ambidextrisme és una patologia.
Es distingeixen quatre fases en el desenvolupament de la lateralitat:

Indiferenciada: fins als tres anys: Indefinició o sense manifestació necesària.
Alternant: dels tres als sis anys: Experimenta amb les dues mans.
Definitiva: a partir dels sis o set anys: Automatització o...