Hxzfgchxf

Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tantscrits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidarla ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze que de torresaltíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius Torres, Molt lluny d’aquí.

1. Contextualització
Màrius Torres, (Lleida, 1910-1932), fou un destacat poetasimbolista,l’obra del qual estigué marcada per dos fets fonamentals: un la malaltia del poeta, una tuberculosi que li produí la mort als 32 anys, i l’altre, la seva implicació política d’ideologiarepublicana i d’esquerres. Tot i que era metge, tingué una sòlida formació literària i filosòfica clàssica, que fan inscriure la seva obra en el noucentisme. El desembre de 1935 ingressà al sanatori dePuigdolena, ubicat a Sant Quirze Safaja, a causa d’una tuberculosi. Tenia vint-i-cinc anys i d’allà ja no en tornaria a sortir més, excepte per alguns viatges a Barcelona i Mas Blanc. Fou al sanatori on vacultivar sobretot la lectura, l’escriptura i van passar de ser una distracció a una prioritat. Aquestes lectures foren una clara influència per a la seva poesia. Al sanatori va conéixer a MercèFigueres, amb la mateixa malatia que ell, la qual esdevindria la seva amistat més íntima, i la qual també el va inspirar en tota la sèrie de Cançons a Mahalta. El 1947, publica Poesies, recull de poemesque inclou la ciutat llunyana, el poema que ens ocupa. Morí als trenta-dos anys. El seu darrer poema va ser "Dolç Àngel de la Mort... ". El poema “la ciutat llunyana” fou escrit el 5 de març de 1939...