Inglés

QUADERN.
DIJOUS, 19 DE GENER DEL 2012. NÚMERO 1.428

LLIBRES

MODA

L’última i valenta
collita de la novel·la
negra catalana

Barcelona es posa
‘fashion’ amb
The Brandery i 080

Pàgina 5

Pàgina 7

El president Macià assisteix al rodatge d’una pel·lícula a Barcelona pels volts de 1932. / arxiu nacional de catalunya

El somni del Hollywood català
Abans que ‘Pa negre’ arribés (i caigués) als Oscar,Catalunya va intentar fer la seva meca del cinema

L

FRANCESC CANOSA FARRAN
’abril de 1936 un exèrcit de nenes
amb rínxols daurats desembarquen a Canaletes. 83 en total. Esperen per entrar a la sala Capitol. Hi ha nervis. Això és una guerra. Només una pot
guanyar. Només una pot ser escollida la
Shirley Temple de l’Estat. El premi és un
viatge a Hollywood. La colla de clons de la
primeranena-estrella de la història (Temple tenia 8 anys aleshores) tenen molt clar

quin és el seu somni: “Vull ser com la Shirley Temple. Em sé tota la seva història.
Voleu que us l’expliqui?". Sí, aquesta és la
història, en flash-back, del dia que Catalunya volgué ser Hollywood.

L’home del ‘cablegrama’. Abril de
1931. Palau de la Generalitat. Interior/dia.
Una de les primeres coses que fa Francesc
Maciàdesprés de proclamar la República
Catalana és enviar un cablegrama. “Vull

que tornis”. El·lipsi. Agost. Arriba en vaixell des de Nova York. Primer pla: Josep
Carner-Ribalta (1898-1988). Panoràmica:
Novel·lista, poeta, traductor... Però, sobretot, home de confiança de Macià des dels
fets de Prats de Molló. Tràveling: avançada dels viatges de l’avi per Europa i Amèrica durant la dictadura de Primo deRivera. Salta en una nova missió als Estats
Units i l’atrapen: descobreix el cinema.
Flash-forward. El Carner-Ribalta que de-

sembarca a Barcelona treballa per la Paramount des de 1928. Pla detall: és un writer, un escriptor que adapta els diàlegs i
les escenes dels films en llengua castellana per al mercat hispanoamericà. Porta
vuit films a les mans i uns quants segons
de glòria. Encadenat. Sapque les pel·lícules arriben a Catalunya i treu el cap com a
extra. És la manera perquè la família, que
és de Balaguer, el pugui veure.
Passa a la pàgina 2

2 .REPORTATGE

Ve de la pàgina 1
Comença el film. És cert: és el
del llacet amb ulleres arrodonides que parla amistosament
amb un altre senyor a Amor audaz (Cyril Gardener, 1930). Què
tal? Film terrible sobre el post
crac de 1929: diners, amori un
assassinat. Uf, quin guió. A això
ha vingut Carner: a fer el Hollywood català.

El cinema o la vida. Anys trenta. Interior/exterior. Dia/nit. És a
tot arreu, “s’ha introduït en la vida
quotidiana, ha esdevingut l’espectacle més apassionant, ha capgirat les modes i els costums”. Primer pla: la periodista Maria Luz
Morales, una de les primeres dones a parlar del setè art, no separa
cinema ivida. Et xucla. Enfoca
aquí: la Mercè, abans de ser la Rodoreda, viu fascinada per les “vampiresses” del cel·luloide: Greta Garbo, Marlen Dietrich... i Josep Maria de Sagarra per Kay Francis o
Mae West. Soroll de petons. I uns
crits. Se senten unes passes i entra al pla el crític Sebastià Gasch
proclamant que el cinema “ha tornat a néixer” amb els films de
gàngsters “i el crepitar sec de lesmetralladores”. És la banda sonora. Durant la República, el film
més
esperat
és
una
superproducció: l’impuls definitiu
a la indústria cinematogràfica catalana.
Desenfoca i enfoca. Aquesta és
la història d’un somni amorós. Va
néixer (1895) i al cap de poques
setmanes Catalunya ja abraçava

QUADERN Dijous, 19 de gener del 2012

naixent. I en esmentar un Hollywood català, no cal dir que
hom pensa enl’afortunada existència de l’Exposició de Montjuïc,
la qual, complementada amb els
variats paisatges de la nostra terra —Montserrat, Montseny, Costa Brava, Mallorca i Pirineus—,
constitueix un dels emplaçaments
per
a
estudis
cinematogràfics millors del món”.
Enfoquem. Catalunya plató natural. Enfoquem. Una indústria
que donaria treball “a milers
d’obrers”. Zoom out: “Catalunya
té una oportunitat...