ingles

ECONOMIA
L’EURO (€)
El tret d'eixida per a una unió econòmica i monetària plena es va donar l'1 de gener de 1999 amb l'adopció de l'euro per onze Estats membres: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Espanya. Grècia, va adoptar l'euro en 2001.
Tres països - Dinamarca, Suècia i Regne Unit - han decidit romandre per ara al margei no han adoptat la nova moneda. Si finalment decidixen fer-ho, també hauran de complir els criteris de Maastricht. Un altre tant succeïx amb els nous.
L'euro es va convertir en la moneda oficial d'eixos onze països des del moment que ho van adoptar.
Els avantatges de la moneda única.
L'avantatge més evident de l'euro és la seua utilitat per a les persones que viatgen, que ja no necessitencanviar diners. L'euro també permet comparar preus més fàcilment, la qual cosa afavorix la competència i beneficia els consumidors.
Les raons per a adoptar l'euro són, no obstant això, molt més essencials. Este nou pas avant en el camí de la integració serà beneficiós a llarg termini per a la competència, el creixement i la prosperitat al garantir una baixa inflació i permetre que les empresesduguen a terme les seues activitats de manera més eficient.


PAC
La Política Agrícola Comunitària (PAC) és la política de la UE més important i un dels elements essencials del sistema institucional de la Unió Europea. La PAC gestiona les subvencions que es donen a la producció agrícola a la Unió.
Els Tractats de Roma que van establir la PAC, van disposar que la UE (en aquell temps CE) havia de:incrementar la productivitat
garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola
estabilitzar els mercats
garantir la seguretat dels proveïments i assegurar al consumidor subministraments a preus raonables.

La UE es va convertir en el primer importador i el segon exportador de productes agrícoles a nivell mundial. La PAC acapara prop de 50.000 milions d'euros anuals, el 50%del pressupost comunitari, encara que està baixant el seu pes al PIB de la UE (43% en 2004) i s'espera que disminueixi més en els pròxims anys (33% en 2013).
Destaquen tres grans eixos de força:
· L’arc central, des de Manchester acabant a Milà.
· L’arc atlàntic, des de Dinamarca fins a Bordeus,Bilbao i Lisboa.
· L’arc mediterrani, des de Sevilla fins a Roma i Atenes.

PPC
La Política PesqueraComuna (PPC) és la política pesquera de la Unió Europea. Establix quotes per a limitar la quantitat de peix de cada espècie que els estats membres poden capturar, i fomenta la indústria pesquera per mitjà de diverses intervencions en el mercat. En 2004 va tindre un pressupost de 931 milions d'euros, aproximadament el 0,75% del pressupost de la Unió Europea.
La pesca continua sent essencial per anombroses economies locals de la Unió Europea. A pesar del modest de la contribució global de la pesca a l'economia dels Estats membres (menys d'un 1 % en la majoria dels casos), moltes comunitats locals depenen de la renda dels més de 300 000 pescadors a temps complet o parcial que treballen en la Unió. A més, ha de tindre's en compte que les indústries vinculades al sector pesquer (industria naval,subministradors d'equips i indústria de la transformació de pescado) empren també a diversos centenars de milers de persones. No obstant això esta activitat només pot seguir avant si hi ha suficients peixos per a capturar. En els últims anys ha sigut necessari conciliar les reivindicacions dels pescadors, centrades en el manteniment del seu mig de vida, amb el fet de que les poblacions de peixos estroben en franca disminució.


ÀREES ECONÒMIQUES

Àrea continental: Constituïda per França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Àustria. És la de major pes econòmic, amb una forta concentració industrial i la que s'ha considerat com a motor de l'economia de la Unió.
Àrea mediterrània: Constituïda per Espanya, Itàlia, Grècia, Eslovènia, Portugal, Malta i Xipre. El seu nivell de...