Intrucció doum vitae

CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE. INSTRUCCIÓ DOUM VITAE Sobre el respecte de la vida humana naixent i la dignitat de la procreació. Darrerament els avenços científics aplicats al procés procreatiu de la vida humana ha suposat una intromissió en el procés natural i moral de la procreació contraria als designis de Déu. La finalitat d’aquesta instrucció es donar una resposta específica iaclaridora sobre els dubtes que s’han generat a partir d’aquests avenços científics. L’esquema que segueix aquesta instrucció és el següent: 0. Introducció: en ella es recorden els principals valors apostològics i morals que donen peu a la valoració dels problemes i a la resposta òptima als mateixos. 1. El respecte als embrions humans. 2. Intervencions sobre la procreació humana. 3. Moral i llei civil.Partint de la premissa que la vida existeix des del primer moment de la seva concepció (pre-embrió, embrió, fetús) es desenvolupen els tres punts bàsics de l’instrucció per tal d’arribar a una conclusió final. Seguidament es mostren les diferents parts esmentades de la Instrucció fent-ne un petit buidatge de les idees principals tot reflexionant amb els conceptes exposats. INTRODUCCIÓ 1.L’investigació biomèdica i l’ensenyança de l’Església. En els darrers anys les ciències biològiques i mèdiques han fet grans avenços que comporten el risc de transgredir les normes, models i ètiques exposant a l’home a voler dominar la vida menyspreant els valors personals i morals i temptant-lo a voler equiparar-se a Déu. L’església davant aquest fet exposa els criteris morals que han de ser aplicatsdavant l’investigació i les seves finalitats. Déu a confiant a l’home el do de la vida i aquest a de prendre consciència de l’inestimable valor que té. És per això que des de la òptica cristiana, són les regles marcades per Déu les que l’home ha de seguir, basades en l’amor i el respecte als altres.

1

2. La ciència i la tècnica al servei de la persona. Déu va crear l’home a la seva imatge isemblança donant-li la supremacia sobre la resta de les altres espècies. El va dotar d’intel·ligència per tal de que pogués adquirir i desenvolupar coneixements; al mateix temps que posava aquests al servei de l’home. Però l’home avança tant ràpidament en la ciència i en la tècnica que irremeiablement acaba invertint els termes, trepitjant la moral i els valors humans, tot posant a l’home al servei dela ciència. És per això que l’Església es compromet amb l’home per tal de manifestar el canvi marcat per Déu per tal d’humanitzar la ciència. 3. Antropologia i intervencions Biomèdiques. Tota persona està formada d’un cos i d’una ànima que ens diferencia de la resta d’animals. No es pot dir per tant, que el cos humà sigui sols un complex de teixits, d’òrgans i de funcions, sinó que és partconstitutiva d’una persona que es manifesta a través d’ell. Per aquest motiu, la llei moral natural no es pot concebre com una sèrie de normes biològiques sinó que està dins d’un ordre racional que es per el camí marcat de Déu a l’home per tal de que pugui dirigir i regular la seva vida i els seus actes. D’aquest fet se’n dedueix que qualsevol intervenció sobre el cos humà no sols afecta òrgans, teixitso funcions; sinó que també afecta la mateixa persona i per tant porta implícita una responsabilitat científica i moral. La biologia i la medicina contribueixen al bé integral de la vida humana quan en les seves intervencions respecten la seva dignitat, però deixa de respectar-la quan amb la seva intervenció vol decidir sobre l’origen o el destí dels homes. Déu ha donat a l’home i a la dona laparticipació en la seva obra com a Creador i Pare. Els ha dotat d’uns valors específics d’unió i procreació i aquests valors, moralment, són els que delimiten les actuacions artificials sobre la procreació i l’origen de la vida humana i han de ser valorats moralment per la seva relació amb la persona humana. 4. Criteris fonamentals per a un judici moral. Al parlar de les tècniques sobre la...