iyig

El punt de vista de la novel•la Camps de maduixes és extern, està escrit en tercera persona. Però no durant tota la novel•la, els trossos on la protagonista, que es troba en coma, va explicant com es troba estan escrits de manera interna, és a dir, en primera persona. El narrador extern, el de les parts que estan escrites en tercera persona, és omniscient, ja que sap tot el que passa alspersonatges, i el narrador intern, el de les parts escrites en primera persona, és la protagonista que explica com es sent estant en l'estat de coma.
És una al•lota de divuit anys. Ara està deixant enrere l'adolescència i comença a ser una dona. És la protagonista de la novel•la, perquè es pren una pastilla d'èxtasi per sortir amb els seus amics i li agafa una forta sufocació, quedant en coma. Quan ellaestà en coma, sent i veu als que la van a visitar i juga en contra de la mort, ja que ella és una campiona d'escacs i tot el temps pensa que es troba en una partida d'escacs, i que les peces negres equivalen a la mort, i les blanques a la vida. Ella explica, encara que ningú la pot sentir, que en l'estat que es troba és un estat omplert de foscor, una situació estranya, com si surés enlloc, com siel seu cos fos aliè a qualsevol sensació perquè no sent res, ni fred ni calor, tampoc dolor. Un lloc agradable, encara que massa fosc. Té por, encara que es troba en pau. Ella estima a l'Eloi, i li agradaria molt que estàs al seu costat.
La Lluciana és la que té les mans més boniques de tot el grup. Quan juga a escacs, més que moure les peces sembla que les acaricia. Al cap d'un dia de lluitarcontra la mort, les peces blanques guanyen la partida i les negres la perden. Ella surt del túnel. Mentre retrobava el dolor també la llum, i obre els ulls. És viva.
A la novel•la és un personatge rodó, ja que passa de ser a l'estat de coma a viure. També canvien els seus pensaments sobre les drogues, suposo que ella ni cap dels seus amics en prendrà mai més.
Eloi
L'Eloi és un noi sensat i bonestudiant, però també té alguns rampells impulsius. Surt amb la Lluciana i se l'estima com el que més, potser per això té una actitud i unes reaccions un tant estranyes o més bé impulsives. Per començar ell no va sortir aquell dia amb ells, va preferir quedar-se estudiant per l'examen de tres dies després, això ja el fa diferent als demés. Quan rep la trucada que li comunica la notícia no és capaçd'assimilar-ho, si més no, li costa, però un cop ho ha digerit i reacciona, se'n va corrents a l'hospital. Allà tot són preguntes i moltes d'elles sense resposta fins que troba la Norma que l'acompanya a l'habitació de la Lluciana. En veure-la es queda parat, fred, com si estigués somniant i tot el que hi ha al seu davant no fos realitat. Abans de trobar la Norma ja havia estat parlant amb elsseus amics, però en saber la història, havia acabat rebutjant-los. Reacciona en contra d'ells culpant-los del que li ha passat a la Lluciana i es protegeix en l'argument de que si ell hi hagués estat res d'això hauria passat i que ho van fer només perquè ell no hi era. Quan surt de l'habitació de la Lluciana se'ls torna a trobar davant la porta d'urgències i, ara ja més tranquil, torna a parlar ambells, però la tranquil•litat no dura massa, només fins que se li acudeix preguntar a on anaven i la resta li responen que a dormir. En sentir això l'Eloi s'enfada fins que de la tensió acumulada se'n desprèn una baralla entre ell i en Màxim. En Santi, sabent que és més fort que l'Eloi, s'hi interposa i li diu que va ser en Raül qui els va donar les pastilles, llavors es tranquil•litza una mica ideixa d'acusar injustament a en Màxim.
A part de reaccionar en contra dels que envoltaven la Lluciana en el moment dels esdeveniments, la seva principal reacció respecte a tot aquest afer és la de trobar, sigui com sigui, una pastilla igual que la que va prendre ella. No pot suportar quedar-se quiet sense fer res, així que inicia una profunda recerca primer d'en Raül, després, en veure que no hi...