Jos Ignacio Rivas Flores

INTRODUCCIÓ:

Els articles que he escollit i que a continuació podrem veure pertanyen a José Ignacio Rivas Flores i són Historias de vida y emancipación: Subjetividad, conflicto y cambio social (2001) i El ser humano como narración histórica: aprendiendo desde la acción (2013).
Podrem observar a través del treball quines són les principals idees que José Ignacio Rivas Flores vol transmetre ambtots dos textos i una breu opinió personal basant-me en el text i en altres autors i conceptes.
Per situar-nos una mica només dir que José Ignacio Rivas Flores és professor titular de la Universitat de Màlaga en ciències de l’educació. També treballa com a coordinador del grup d’investigació (HUM 619) de la Junta d’Andalusia, on investiga temes com la cultura institucional, l’anàlisi del treballdel professorat i la formació permanent d’aquest, narratives d’investigació biogràfica o l’alumnat i l’experiència escolar.










Historias de vida y emancipación: Subjetividad, conflicto y cambio social.
Flores comença parlant del camí de l’emancipació i ens diu que aquest procés es basa en ser el protagonista de la teva vida i que l’èxit d’una persona depèn de cada història personal i deles condicions en les que passa. Totes les histories formen part de la construcció de la societat i segons Morín (2001), com el procés de salvació de l’espècie i no com a subjectes individuals. Touraine (2002), també parla sobre subjectes, ell diu que es passa a ser subjecte quan ets conscient que existeixes i que pots fer coses. Un altre autor conegut que parla sobre subjectes és Schopenhauer(2008), qui opina que construir al subjecte individual també és construir al subjecte col·lectiu i global. És per això que hem de pensar que tothom pot participar en la construcció ja sigui de manera directa com indirecta i no de seguir amb el model autoritari al qual estem acostumats. Freire (1997), també parlava de fer espais de diàlegs igualitaris ja que tothom te dret a donar la seva opinió demanera raonada. Ell opina que cap persona esta per sobre de cap altre, tingui més o menys estudis ja que moltes vegades les experiències també conten com a aprenentatges. També vol canviar el tipus d’ensenyament que tenim, uns ensenyaments autoritaris on el professor explicar i els alumnes aprenen el que l’educador els diu sense cap tipus de raonament, simplement estudiant per tal de posar elmateix en l’examen. Aquest tipus d’ensenyament Freire l’anomena educació bancària, tot i que també parla d’una altre educació, l’educació problematitzadora, basada en el diàleg i en les reflexions, on els professors aprenen dels alumnes i els alumnes dels professors. Aquesta ultima és l’educació que Freire promou.
Les histories de vida de les que parla Schopenhauer serien, segons Freire (1997),un tipus d’educació problematitzadora, una manera de fer conscient i reflexionar a la població en el procés de construcció. També és una manera de fer escoltar la veu de les persones que no acostumen a ser escoltades i on poden ser també utilitzes com a lluites socials o reivindicacions. Hernández (2010), comenta que ja als anys 70 van sorgir moviments feministes on es van anar unint altrescol·lectius de població exclosa. Lídia Puigvert i Beatriz Muñoz (2012), parlem també sobre moviments feministes i el moviment de “las otras mujeres” on també apareix el concepte de segregació que fan les dones titulades a les dones sense estudis. Tot i que aquesta discriminació existia, aconsegueixen crear espais de diàlegs igualitaris on poder tractar i parlar diferents temes d’influència irepercussió social d’importància per a elles ja sense cap tipus de discriminació i amb tractes igualitaris per tal de deixar de banda el sistema educatiu bancari que hi ha en el mon occidental actual i, per tant, veure el coneixement des d’una perspectiva transformadora parlant des de la consciencia i la reflexió per construir la seva realitat i no només descobrir-la.
Freire (2002) també parla sobre la...