jpnjhp

Realitat Virtual

Era un dia assolellat i em disposava a esmorzar però vaig notar alguna cosa estranya en el comportament de la meva germana. Ella sempre ha estat molt alegre i entusiasmada, peròavui era tot el contrari. Em vaig adonar que tothom es comportava igual.
No s’havien dignat ni a preparar-me l’esmorzar, l’únic que em feia cas era el meu millor amic, en Damm, el nostre pastoralemany. Vaig començar a fer-me preguntes de quin seria el motiu d’aquest canvi sobtat, però totes sense resposta. En aquell precís moment la meva germana seia a taula davant meu. Em vaig fixar que quanem mirava la seva mirada em penetrava com un ganivet glaçat i es perdia darrere meu. Allò no significava un bon auguri. Vaig decidir preguntar-li el perquè d’aquesta fredor. Sorprenentment no es vaimmutar. No era possible, em deia a mi mateix, ha passat de mi. Li vaig tornar a repetir però no vaig rebre resposta. Finalment, tot enfadat, vaig cridar però l’única diferencia va ser que el gosaixecava les orelles. Una de grossa passava! No em podia comunicar-me amb les persones i encara pitjor, no em veien. De sobte em va començar a pujar una suor freda per tot el cos. Que faig? Estic aquí iningú em veu! En Damm sí que m’escolta! De cop aquella suor freda es va convertir en un esclat d’escalfor que em tornava a la realitat. Que haig de fer per què tot torni a la normalitat? Havia de fer unpla. Em vaig aixecar de la cadira i en Damm va fer el mateix per tal de seguir-me. Vaig entrar a la meva habitació. Sorpresa! Qui era el noi que dormia estirat a llit?, ostres!, sóc jo! Déu meu, no potser! Per un moment la por em va deixar parat. Finalment i després de fer innumerables hipòtesis vaig arribar a la conclusió que era un somni. Però, com ho faria per despertar? Algú ho havia de fer permi donat que jo sol no podia. I justament en aquell precís moment em vaig trobar al llit amb el meu gos llepant-me les galtes i vaig despertar d’aquest mal son. Gràcies Damm, sempre seràs el meu...