KARAKIA

Quan el professor Jacint Torrents ens va plantejar el treball individual que hauríem de fer i exposar davant de la classe al principi em va costar molt decidir-me perquè hem vaig adonar que jo personalment hi ha moltes cultures que no conec i m’agradaria saber-ne més coses, però finalment vaig decidir fer el Karakia d’Hondures perquè tinc una amiga que va venir d’allà i volia saber una mica méssobre la seva cultura i els seus costums, i a més vaig pensar també que ella em podia explicar moltes coses i ajudar-me a entendre-la més.
Què és Karakia?
És un programa que fan al canal 33, que sorgeix en base a l’idea de que no coneixem prou la gent d’altres cultures que conviuen amb nosaltres. El programa té l’objectiu de substituir la paraula “estranger” o “immigrant”, per la paraula “veí”.
Alprincipi, el programa es va plantejar com un retrat amable, intimista i proper de diferents comunitats culturals. A través de la cuina, acosta els espectadors als nous veïns arribats a Catalunya d’arreu del món.
En la vida quotidiana dels maoris de Nova Zelanda i Polinèsia, una “Karakia” és una pregària. En la mitologia de les Illes Samoa es conta que es feia servir com si fos un encanteri, per“obrir” la terra i cuinar, en un forn subterrani, el menjar dels déus.
D’altra banda, per arribar al poble maori situat just als nostres antípodes, hauríem de travessar totes les altres cultures de la terra, i és per tant, el lloc més llunyà des d’on ha pogut arribar algun dels nostres veïns.
Dades clau
La capital d’Hondures és Tegucigalpa, l’idioma oficial és el castellà (tot i que és una micadiferent que el que parlen a Espanya, però s’entén perfectament) i la moneda la lempira. Tenen un clima tropical i només tenen dues estacions: la seca que va de novembre a abril, i la humida que va de maig a setembre. Més del 65% del territori és muntanyenc. Té una biodiversitat alta en relació amb la seva grandària. Hondures és un país multi-ètnic, és a dir, un país multi-cultural.
Història delsprotagonistes
Els protagonistes d’aquest capítol són una parella formada per en Ramon d’origen hondureny i l’Àngels d’aquí Catalunya. Ens expliquen que es van conèixer durant un voluntariat en un hospital, llavors van treballar junts en una petita empresa la qual van tancar i es van quedar els dos alhora a l’atur. En aquest moment van decidir formar l’empresa “Nagual”, dedicada a les “tortillas deblat de moro” que és un dels aliments més tradicionals a gran part de l’Amèrica Central, amb aquestes tortillas es fan molts plats diferents. Són fàcils de fer i ja eren conegudes en l’època dels Mayas i els Asteques. A Catalunya es van començar a importar fa aproximadament dues dècades, coincidint amb la immigració centreamericana. La gran difusió en restaurants i botigues d’arreu de Catalunya, vaportar a que finalment s’acabés produint aquí i els responsables en van ser en Ramon i l’Àngels.
Gastronomia d’Hondures
La gastronomia d’Hondures és molt variada, ja que conte elements de diferents llocs com per exemple africans o espanyols. La cuina tradicional esta dominada pels mariscos i el blat de moro, ja que és un cultiu autòcton.
1r plat
Allà a Hondures no fan un àpat de tres plats comnosaltres sinó que es fa plat únic. Jo he escollit “las baleadas” que estan fetes amb les típiques “tortillas de blat de moro”.
INGREDIENTS:
Mongetes negres
Farina de blat
Aigua
Oli
Llevat
Formatge
Ou o carn (opcional)
Primer es fan les “tortillas de blat de moro”, tot i que també hi ha l’opció de comprar-les ja que hi ha empreses dedicades a això com la dels protagonistes del capítol. Es tira enun bol fondo la farina de blat, aigua, oli i llevat, i llavors poc a poc la llet mentre es va barrejant i queda una massa espessa. Amb la massa es fa una bola i d’allà en fem trossos més o menys grossos en funció de com vulguem de grans les tortillas. Seguidament s’unten d’oli i es tapen amb una manta durant uns 30 minuts, després s’estiren amb una ampolla o algun objecte cilíndric fins que...