kkhklkl

El nom Silla mostra uns arrels contradictoris, a hores d'ara no massa consensuats entre els filòlegs, ja que cadascú procura justificar els indicis més favorables a la seua especialitat acadèmica.

Per una banda tenim la teoria llatina, respecte de la qual, sabem que els primers documents redactats en aquesta llengua la descriuen amb el mot Silva, en referència a un bosc atapeït o una zonaverda de certa importància, que de resultar certa l'assignació, s'explicaria per les nombroses pinedes i alzines silvestres que abans l'envoltaven pel sud-oest, concretament a les partides de l'Algudor i Sant Roc, a les que haurem d'afegir els bovalars adjacents a l'Albufera per on pasturaven els ramats de la rodalia. Destacarem per la seua antiguitat l'anomenada Hitación de Wamba, un acord dedependència feudal que delimitava els bisbats de la Hispània visigòtica del segle VII, on per descriure la nostra diòcesi, diu: ..."Termini Valencia tenet de Silva usque Murvetrum"... - el terme de València comprèn des de Silla fins a Morvedre (Sagunt) -.

Més endavant tenim noves opcions antropònimes a l'estil de: ..."Fundó esta villa SILBA, capitan romano, 79 años antes de nuestra Redención, més omenys en la línia de l'informe aparegut a un reportatge periodístic que afirmava: ..."del examen del archivo hemos podido averiguar que en tiempo del procónsul SILA Romano edificose una alqueria llamada Cilla", un personatge històric que en l'idioma llatí i en l'italià actual casualment s'escriu SILLA. D'aquesta manera ho veiem en la correspondència privada del rei conqueridor (Montpeller, any 1262,juny 10), qui també utilitza el terme SILLAM quan situava geogràficament l'església de Sant Vicent de la Roqueta: ..."in via quo vadit ad Sillam" - al camí que condueix a Silla -. Aquesta teoria defensada pels romanistes, pren més força en relacionar el topònim amb la indústria vinatera, així succeeix amb altres llocs d'arrels romanes que encara mantenen el mateix vocable fòssil, gràciesprecisament a la nombrosa presència de bodegues en temps passats. Podem citar: Cilla (Burgos), Cillas (Guadalajara), Cillamayor (Palencia), Cillanueva (Valladolid), Cillarga (Palencia), Cillero (Ourense), Cillero de Mariñaos (Lugo), Santiago del Cillero (Lugo), Cilleros (Càceres), San Salvador de Cilleros (Ourense), Cilleros de la Bastida (Salamanca), Cillerero (Ourense), Cilleruelo (Albacete), Cilleruelode Abajo (Burgos), Cilleruelo de Bezania (Burgos), Cilleruelo de Bricia (Burgos), Cilleruelo de San Manuel (Segovia)... A la diòcesi de Tarragona també apareix Centumcelli, referit a un poblament ja documentat a les "Rationes Decimarum" del segle XIII. I en el context de la parla aragonesa, l'any 1260 trobem una al·lusió semblant en la persona de Pedro de Cillas, que en traduir-lo al català nodubten en convalidar per Pere de Celles. Recordem al respecte la cita de Gaspar Escolano feta al segle XVII, qui opta per la forma CELLA derivada de CENTUMCELLAE en al·lusió a la gran quantitat de cellers que hi havia antigament al poble: ..."Y pienso que es Silla la que en escrituras de aquel tiempo hallamos en ese paraje con nombre de Centumcellas, que es decir cien bodegas"...

L'investigadorNicolau Primitiu ens parla del topònim SILLUS, vinculant el poblament a un barranc anomenat així en època dels romans (que indubtablement seria la Rambleta). Per tant, sembla que la majoria de referències antigues es manifesten amb la forma llatina, una opinió avalada a l'obra: "Estudio Toponímico de la Región Valenciana" de Cabanes Pecourt Mª. et alii. Universitat de València. 1981. Encara que açòno s'hauria de entendre com una prova irrefutable, ja que les traduccions escrites i les transmissions orals durant el període medieval són del tot variades i força subjectives.

L'altra hipòtesi l'aporta el filòleg Joan Coromines a l'obra "Onomàsticon Cataloniae, on amb una contundència que no admet dubtes, afirma de Silla que es tracta de l'etimologia aràbiga zhyla, que significa "terreny...