krjvfjhsdj

estaves fet! Vet-ho aquí que afirmessis que les generacions actuals pequen d’ingènues i que no són tan creatives com nosaltres.

M’agrada que no t’entretinguis amb descripcions supèrflues. En elteu llibre, sobretot, passen fets. Això li atorga un ritme trepidant. En alguns dels esdeveniments demostres una imaginació sorprenent. A més, res m’ha semblat forçat. No suporto que em vulguin vendrela moto o que a l’autor se li vegi el llautó abans d’hora. Malgrat tu ho insinuaves, mai encertava què passaria. Dius què però no com. Quan en Silvestre destarota la instal•lació elèctrica al’institut, en l’Operació Timbre, i es gira en contra seu perquè no pugui ser dolent, ho he trobat genial. Sobretot el moment de debilitat davant el senyor Cassigall. Són igualment memorables el reclutament delssequaços, l’episodi en què acaba aclamat amb crits de “Torero!”, la fugida amb la furgoneta i que, al capdavall, els pinxos, els lladres, siguin els perseguidors. Tot són seqüències en què aprofitaper anar-se formant i experimentar una creixent frustració en comprovar que els seus plans quasi mai no acaben com desitjaria. Antològica he trobat la competència amb les nenes a l’institut. És perpartir-se veure el negoci que han muntant amb els deures i els exàmens, i fins a quin punt es fan la punyeta. De tant en tant, em semblava com si em trobés a dins d’un còmic del Mortadel•lo.

En lasegona part, ja adult, en Silvestre m’ha arribat a entristir. No em podia treure la imatge del coiot fastiguejat pel correcamins. L’he notat sol, esgotat, si bé anaves esquitxant la narració d’apunts queens recordaven que no perdia de vista el seu objectiu, des que fa d’ajudant en un magatzem fins a esdevenir pirata. Al capdavall, et figures que ja toca la meta quan es veu embolicat en el segrestd’una nena “pija”. Déu-n’hi-do com se les empesca per, aliat amb la segrestada, llançar per la borda els altres socis. Ben enginyós, t’ho asseguro.

Ja vaig acabant i ho volia fer, precisament,...