la baldufa





La baldufa


Mentre em prenia el cafè mig adormit, una dona va entrar a la cafeteria, i se'm va asseure a la meva taula. Va treure unabaldufa de la bossa de mà que portava i me la va ficar a la meva mà.
Hem vaig quedar mirant-la i li vaig dir que em perdonès però que s'haviaequivovat de taula.
- Perdon senyora s´ha equivocat de taula, i ella em contesta:
-No, ets a tu que et busco.
Em va dir, no t'espantis soc una amigade tota la vida de la teva mare, amem a un lloc més tranquil i te ho contaré tot.
Vam sortir de la cafeteria i ens van dirigir cap a un parc quehi havia a prop. Mestres passejàvem pel parc em contava que la meva mare em havia donat en adopció perquè era tant pobre que no hi havia tingut mésremei. Ella volia que jo tingues un futur millor que el que ella havia tingut. Que la baldufa era la primera joguina que em havia comprat, ella laguarda perquè tenia la esperança que algun dia me la podria donar. Però com la meva mare havia mort que li havia donat a ella perquè me la ferarribar. També li va dir que ella mai m'ha havia deixat d'estimar-me encara no la havia anat a vorà mai, que no volia vegues quina vida tant cruelportava la meva mare.
En aquells moments em vaig a ficar a plorar i la vaig abraçar a la dona, imaginar-me que era la meva mare. Li vaig dir-liaquella dona que em hagués agradat conèixer-la, que la vida havia sigut molt injusta amb ella. Que aquella baldufa me la a guardaria amb molt de cariño.