la camara estenopeica

.Història de la càmera fosca

1.1.Començament de les càmeres
El mot càmera prové del llatí que significa “habitació”. Les primeres investigacions sobre la càmera fosca no sorgeixen per temes relacionats amb la fotografia, sinó per que es troba la necessitat d’investigar sobre el funcionament del ull i la visió i de com actuen. Filòsofs grecs com Aristòtil, defensen que els éssers humanspoden veure gràcies a que els ulls emeten uns rajos. Els grecs en els seus escrits descriuen uns efecte lluminosos ocorreguts a la naturalesa i que recorden a la càmera estenopeica ( es una càmera sense lent).
Els primers escrits que es coneixen es remunten al segle V a.C, amb el filòsof xinès Mo-Ti on deixa constància del següent principi físic, que diu que el principi físic de tota càmera estracta de que la llum travessi a través d’un orifici amb unes dimensions específiques i es veurà reflectida inversament la imatge al costat oposat de l’habitació. Va anomenar a l’habitació fosca “el lloc de recollida” i “l’habitació del tresor tancat”. Es creu que anteriorment hi havia coneixements sobre aquest tipus de càmeres.
Un segle més tard Aristòtil després d’observar un eclipsi solar, ondeixa per primer cop per escrit les explicacions d’aquest tipus de fenomen de manera segura. El mètode sobre el que parla Aristòtil tractava de la projecció de llums i ombres que eren emeses a causa de l’eclipsi a través de forats de les fulles d’un arbre situat damunt d’ ell. Gràcies a aquest descobriment causal, Aristòtil, va construir una habitació fosca, per poder estudiar aquest fenomen amb mésprecisió. Es tractava de que es dissenyés una càmera fosca amb diferents orificis de diferents mides, formes i altures, projectats en els diferents plans de l’habitació. La conclusió que va extreure era que és igual la mida i la forma dels forats, perquè la llum solar projectada sempre era de forma circular.
Entre els anys 965-1040 d. C, al segle VI, Abu Ali Hasan, conegut per el nom de Alhzen, vaser el primer en aplicar el mètode de la càmera fosca per explicar la formació de la imatge visual al ull. Gràcies al seu experiment va ser capaç d’explicar la formació de la imatge. El seu experiment consisteix en utilitzar la llum de cinc espelmes per il·luminar una paret a través d’un forat i tenir reflectida la imatge de l’espelma a la paret oposada. Però els seus estudis no van sersatisfactoris.
Al segle XII, Roger Bacon inventa la lupa, gràcies al seu invent es van poder construir telescopis, microscopis i les lents de càmeres.
Fins a finals dels segle XV, Leonardo Da Vinci, redescobreix el seu funcionament i va ser qui va donar-li una utilitat pràctica, es el primer en explicar el funcionament d’una càmera fosca portàtil. Estava formada per dos caixes de fusta i en un costat hihavia un forat amb una lent, que es podia desplaçar, era un objectiu per poder enfocar. Al costat oposat del forat o orifici s’introduïa una cartolina o paper i així l’artista podia calcar la imatge.
Entre el 1571 i 1630, l’astrònom alemany, Johannes Kepler, va construir una càmera fosca que era accessible amb la utilització de lents, per observar amb exactitud la lluna. També fa un estudi de larelació que hi ha entre el ull humà i la càmera fosca.
Durant el segle XIX les càmeres fosques es van anat popularitzant entre els artistes i van començar a fabricar càmeres portàtils. En el segle XX les càmeres es van anant desenrotllant independentment.

Les càmeres fotogràfiques han tingut un procés d’evolució molt durador i s’han anat perfeccionant al llarg dels anys. Primer es vaconcebre com un fenomen purament físic relacionat amb l’òptica però també han servit d’ajuda a pintors i a arquitectes, convertint-se en un aparell més pràctic que teòric.

1.2. Tipologia de càmeres

Al llarg de la història i un gran període evolutiu, han hagut molt tipus de càmeres amb les mateixes bases físiques de funcionament que la càmera fosca, que es l’anomenada càmera estenopeica. Al 1830...