La Construcció De L'Imaginari Materns

LA CONSTRUCCIÓ DE L’IMAGINARI MATERN
I EL DESENVOLUPAMENT DE L’APARELL PSÍQUIC DE L’INFANT

“La misma alma gobierna los dos cuerpos…
las cosas que desea la madre a menudo se encuentran impresas
en los miembros del niño que ella lleva en su vientre en el momento de sentir el deseo”.
LEONARDO DA VINCI
Quaderni

1. EL DESIG DE SER MARE

Per entendre les primeres interaccions entrepares i fills, cal partir dels inicis d’aquesta relació. Les forces, biològiques i ambientals, que duen als homes i dones a tenir fills, i les fantasies que aquests desitjos susciten, poden considerar-se com la prehistòria del vincle (Brazelton i Cramer, 1990).

D’on prové el desig de ser mare?

Segons Freud (1924), el complex d’Edip de les filletes culmina en el desig inconscient de rebre unfill del pare. És a dir, a partir d’aquell moment, les filletes duen en l’inconscient el desig d’embaràs.

Deutsch (1973), afirma que l’embaràs en la dona representa un antic desig que té el seu origen en la vida psíquica de la infància, que està plena de fantasies sobre l’embaràs.

D’altra banda, Langer (1980) sosté que el desig d’una mare de donar a un fill prové de la seva necessitatpsicobiològica de desenvolupar totes les seves capacitats latents.

Segons Brazelton i Cramer (1990), existeix una gran diversitat de motius que impulsen a una dona a tenir un fill. D‘entre els diferents factors més significatius, en destaquen els següents:

a) Identificació (amb la figura materna). Quan un infant és cuidat, és probable que, més endavant, concebi la fantasia de convertir-se enuna persona que cuidi dels altres. Durant la infància, en el cas de les filletes, ben aviat apareix el joc maternal. Aquest fet és reforçat socialment.

b) El desig de ser completa i omnipotent (narcisisme). Fa referència al desig de conservar una imatge idealitzada de sí mateixa com a persona completa i omnipotent, el desig de duplicar-se o reflectir-se, de complir els propis ideals. Aquestdesig és satisfet tan per mitjà de l’embaràs com pel nou fill:
* L’embaràs contraresta la sensació de buit i la preocupació de que el seu cos sigui incomplet.
* La mare contempla al fill desitjat com una extensió de sí mateixa, com un apèndix del seu cos.

c) El desig de fusió i unitat amb l’altre. Fa referència a la fantasia de simbiosi, de fusió de la mare amb el fill.Juntament amb aquesta fusió amb el fill, també apareix el desig de tornar-se a fusionar amb la pròpia mare. Aquest desig forma part del desenvolupament normal, és fonamental pel desenvolupament de l’autoestima i una part important de la vida amorosa adulta.

d) El desig de reflectir-se en el fill. Reflectir-se és una dimensió fonamental del narcisisme, del desenvolupament i del manteniment d’unaautoimatge sana. Les persones tendeixen a estimar la seva imatge reproduïda. El fet de reflectir-se i duplicar-se manté viva l’esperança d’immortalitat, el desig de continuïtat.
El terme “reflectir” s’empra per descriure una funció essencial de la mare: el somni de la dona de tenir un bebè que es correspongui amb el seu ideal de perfecció, que dupliqui el sí – mateix ideal d’ella i que li facisaber que és una mare satisfactòria. Tot temor de tenir un bebè imperfecte amenaça aquesta autoimatge i, per tant, ha de ser rebutjat.

e) Compliment d’ideals i oportunitats perdudes. Els pares imaginen que el seu futur fill tindrà èxit en tot allò en que ells van fracassar (poder, força, bellesa, èxit social...). El futur fill, per tant, representa una oportunitat per superar les pròpieslimitacions i frustracions.
En aquest sentit, el futur fill no és només una extensió del cos de la mare, és també una extensió del que Kohut (1977) va anomenar la seva “autoimatge grandiosa”. El fill de fantasia, per tant, ha de ser perfecte; ha de concretar tot el potencial latent dels progenitors (Brazelton i Cramer, 1990).
La contrapartida a aquesta grandiositat és l’inevitable temor que el...