La Dacsa

LA DACSA


Miquel Múria i Pérez
8 de Novembre del 2012
Fitopatologia

INDÈX:

-Descripció de la planta……………………………………. 3, 4 i 5

-Plagues, danys i cures…………………………………….....6-17

-Bibliografia……………………………………………………........18

Descripció de la planta:
Abans d’ analitzar i nombrar les característiques de la planta en si, faremuna xicoteta pinzellada sobre el seu origen i la seua història.
Actualment encara no se sap ben bé la certesa segura d’on prové la dacsa i els seus avantpassats, no obstant hi ha varies teories, la hipòtesi predominant diu que els antecessors més pareguts son els anomenats “ blats de moro vestits” procedents de les valls andines de Colòmbia i l’Equador o de l’alt Paraguai. Estudis palinològicsrecents fets a Mèxic han trobat presència d’aquesta planta a Amèrica abans de l’arribada de l’home, ja que han trobat grans de pol·len de dacsa en sediments de fa 60.000 anys aproximadament. Encara que tot apunta a que l’origen és de l’Amèrica central, segueix havent qui pensa que tal espècie prové del continent asiàtic.
En la història d’aquesta planta i com ha anat millorant al llarg delsanys cal destacar que a l’any 1876, Charles Darwin, va aconseguir per primera vegada l’autofecundació d’una planta, no obstant, les línies pures obtingudes no eren generalment tan vigoroses com el progenitor i no foren considerades d’interès; fins que George Harrison Shull i Edward Murray East, a l’any 1908, obtingueren per primera vegada híbrids simples a partir de línies pures i comprovaren quellurs rendiments eren superiors als del millor progenitor, però l’interès econòmic no va ser molt positiu. Dotze anys després, al 1920, D.F. Jones va fer els pas decisiu en aconseguir l’obtenció d’híbrids dobles per encreuament entre dos híbrids simples i en comprovar que els nous híbrids eren excepcionalment productius. Aquests híbrids dobles començaren a triomfar per els EUA al 1934 i després ala resta del món, cosa que ha afectat greument les varietats tradicionals autòctones.
Cal dir que l’obtenció d’híbrids de dacsa ha quedat gravada com a una de les grans conquestes de la genètica moderns.

Una vegada hem realitzat una vista general sobre la història d’aquesta gramínia, passem a analitzar la planta en si:
La dacsa (Zea Mays) és una gran planta herbàcia anual de la família de lesgramínies, i monoica, és a dir, els dos sexes estan presents en la mateixa planta com observem en les següents fotos:

Inflorescència masculina. Inflorescència femenina.L’altura és depenent de la varietat, normalment se situa entre 1i 4 metres, però hi han varietats silvestres que poden arribar fins als 7 metres. La seua vertebració a tan gran altura ésdeu a una tija o canya formada per tres capes: una epidermis exterior impermeable i transparent, una paret on circulen les substancies alimentàries i una medul·la que consta d’un teixit esponjós i blanc on es guarden les reserves alimentàries, especialment el sucre. La tija esta acabada amb un plomall que es convertirà en una panotxa de dacsa. Les fulles son alternes, de tacte aspre, lanceolades,de color verd intens i un poc ondulades pel marge, i son relativament grans, agafant una grandària de 50 cm per 4 o 5 cm d’ample. Aquesta gran tija és suportada per una superfície radicular ancorada a la terra, no massa profunda (demana una llaurada de 35–40 cm).Pel que fan les exigències podem dir que és bastant exigent a nivell hídric i nutricional, com a conseqüència podem dir que és unaespècie bastant dessecant i convindria rotar-la amb una lleguminosa que ens aportaria nitrogen al sòl per a disposició de la dacsa. Cal destacar la susceptibilitat de cara a vents forts, per tant és recomanable que el cultiu vaja protegit per un talla vents. Abans de passar a analitzar les plagues i les seues conseqüències i cures, mirarem a nivell mundial on es cultiva i on es consumeix més.Mapa...