La geologia a la lluna
Páginas: 3 (581 palabras)
Publicado: 9 de diciembre de 2014
La geologia a la lluna
Alumne: Pablo López Arcos
Professora: Elisa Bonilla
05/12/2014
Curs: 4rt ESO
La geologia a la lluna
Introducció:
El coneixement de la geologia lunaraugmentar significativament 1 partir dels anys seixanta estafadors les missions tripulades automatitzades i, malgrat tots les dades recollits , queden encara preguntes pecat respondre que únicament serancontestades amb la instal·lació de futures bases permanents i un estudi més ampli de la superfície.
Els mars lunars
Es poden visualitzar des de la terra els mars lunars (Les parts més fosques),perquè no reflexen tan la llum reflectida per el sol com les zones altes de la lluna. Però no es un mar com es coneix en el llenguatge col·loquial, no es un mar com el de la terra per falta d’atmosfera ien conseqüència d’hidrosfera. Se’ls coneix per aquest mot perquè en l’antiquitat, quan l’astronomia comptava amb eines bastant precàries, els astrònoms d l’època, en veure aquelles taques fosques,pensaren que eren mars com els de la terra.
Els mars cobreixen prop del 16 % de la superfície lunar i van ser formats de lava que principalment va omplir les enormes conques d'impacte (Dels meteoritsque hi van caure), també tenen roca ígnia bàsica, similar a la de la terra, i estan recoberts de Basalt.
Encara que es pensa que en l'actualitat la Lluna no posseeix cap activitat volcànica , sí lava tenir en el passat. Segons estudis , l'activitat volcànica de la Lluna va prendre lloc després que les terres altes fossin formades i després que la major part del procés de craterizació succeís ,per aquest motiu, els mars lunars són més recents que les terres altes.
En els anys seixanta, alguns científics van suggerir que això demostrava una causa i efecte: els impactes no només van causarla formació de grans cràters sinó també produir la fosa de l'interior lunar disparant el procés volcànic. No obstant això un examen més detallat dels mars mostren que aquests han d'haver estat més...
Alumne: Pablo López Arcos
Professora: Elisa Bonilla
05/12/2014
Curs: 4rt ESO
La geologia a la lluna
Introducció:
El coneixement de la geologia lunaraugmentar significativament 1 partir dels anys seixanta estafadors les missions tripulades automatitzades i, malgrat tots les dades recollits , queden encara preguntes pecat respondre que únicament serancontestades amb la instal·lació de futures bases permanents i un estudi més ampli de la superfície.
Els mars lunars
Es poden visualitzar des de la terra els mars lunars (Les parts més fosques),perquè no reflexen tan la llum reflectida per el sol com les zones altes de la lluna. Però no es un mar com es coneix en el llenguatge col·loquial, no es un mar com el de la terra per falta d’atmosfera ien conseqüència d’hidrosfera. Se’ls coneix per aquest mot perquè en l’antiquitat, quan l’astronomia comptava amb eines bastant precàries, els astrònoms d l’època, en veure aquelles taques fosques,pensaren que eren mars com els de la terra.
Els mars cobreixen prop del 16 % de la superfície lunar i van ser formats de lava que principalment va omplir les enormes conques d'impacte (Dels meteoritsque hi van caure), també tenen roca ígnia bàsica, similar a la de la terra, i estan recoberts de Basalt.
Encara que es pensa que en l'actualitat la Lluna no posseeix cap activitat volcànica , sí lava tenir en el passat. Segons estudis , l'activitat volcànica de la Lluna va prendre lloc després que les terres altes fossin formades i després que la major part del procés de craterizació succeís ,per aquest motiu, els mars lunars són més recents que les terres altes.
En els anys seixanta, alguns científics van suggerir que això demostrava una causa i efecte: els impactes no només van causarla formació de grans cràters sinó també produir la fosa de l'interior lunar disparant el procés volcànic. No obstant això un examen més detallat dels mars mostren que aquests han d'haver estat més...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.