La Globalización

SOCIOLOGIA II

RESUMS TEMA 2

Lectura 1. Anàlisi de la globalització, Banc Mundial El concepte més comú de la globalització econòmica és que les relacions econòmiques entre diferents països han augmentat vertiginosament en els darrers anys. Comerç internacional Les importacions de béns d’altres països es corresponen a una proporció cada vegada més creixent de la despesa en béns i serveis.Pel que fa a les exportacions, aquestes es corresponen a una proporció cada vegada més creixent de la producció d’un país. Gran increment del comerç internacional (importacions + exportacions respecte la producció total). Inversió estrangera directa (IED) Les empreses constituïdes en un país inverteixen cada vegada més en establir-se i posar-se en funcionament en altres països. La proporció de laIED és creixent. Actualment, la IED és la manera més quantiosa de transferir capitals privats cap a països en desenvolupament. Corrents dels mercats de capital En molts països els estalviadors diversifiquen cada vegada més les seves carteres d’inversió per incloure actius financers estrangers (bons, capitals i préstecs de l’exterior). Per la seva banda, els prestataris (qui demana un préstec)recorren a fonts de finançament externes, a part de les internes. Els fluxos de capital en els mercats financers han estat més inestables i variables en la seva quantia que la IED o el comerç internacional. Els fluxos de capitals han anat a parar bàsicament a països que constitueixen mercats emergents. Observacions generals sobre la globalització 1. Cal distingir entre les diferents formes que laglobalització assumeix. El Banc Mundial aboga per una major obertura del comerç i una major IED, ja que les evidències suggereixen que els beneficis d’aquests pel que fa a desenvolupament econòmic i reducció de la pobresa són majors que els riscos i costos que comporten. El Banc Mundial s’ho pren amb més cautel·la quan ha de valorar els mercats de capital, per les possibilitats d’entrada en períodede crisi que comporten (Ex: crisis països d’Àsia oriental als ’90). El Banc Mundial proposa la creació d’institucions i de polítiques internes que redueixin els riscos de crisi abans d’imposar l’obertura dels mercats de capital. 2. La participació dels diferents països en la globalització no és uniforme. Els països menys desenvolupats es troben amb el risc de quedar aïllats de la globalització.És urgent que la comunitat internacional els ajudi a incorporar-se en major grau en l’economia mundial. 3. La globalització econòmica no és una tendència totalment nova. La globalització ha estat un aspecte present en la història de la humanitat, en la mesura que les comunitats van començar a establir relacions econòmiques cada vegada més àmplies i
1

SOCIOLOGIA II

RESUMS TEMA 2complexes. En l’edat moderna la globalització va florir a finals del segle XIX, abarcant els països que actualment estan més desenvolupats (Ex. UK). El gran protagonisme de la globalització en aquell temps va decréixer en la primera meitat del segle XX, a causa, per exemple, de les guerres o les revolucions. A la segona meitat del segle XX hem tendit cap a una major globalització, les relacionseconòmiques internacionals tranquil·les s’han consolidat gràcies a la solidesa del sistema de les Nacions Unides i a la creació d’institucions (com la OMC) que ofereixen una estructura normativa perquè els països puguin administrar les seves polítiques comercials. El ritme de la integració econòmica mundial va augmentar als ’80 i ’90 gràcies a la reducció de les barreres polítiques que obstaculitzaven elcomerç i les inversions internacionals. Hi ha hagut una gran obertura exterior. Els països en desenvolupament i comunistes van anar comprovant que un alt grau de planificació i d’intervenció del govern no donava els resultats desitjats en matèria de desenvolupament. El progrés tecnològic i la reducció dels costos de transport i de les comunicacions li han donat impuls a la globalització. Les...