La industria tèxtil a Sabadell

LA INDÚSTRIA
TÈXTIL
A
SABADELL









A Sabadell, al segle passat, l’activitat econòmica es desenvolupava bàsicament entorn de la Industria Tèxtil Llanera.
Hi havien dos tipusde filatura: la de cotó i la de llana i dins de la de llana la filatura de carda i la d’estam.
El meu avi tenia una filatura de llana d’estam, que la va fundar al any 1962. Importava llanes de NovaZelanda, Australia i del Regne Unit entre altres i també en comprava de nacional, d’Extremadura i treballava principalment amb llana del tipus “Merina”.
Segons de la zona que es la llana tecaracterístiques diferents, per exemple la llana d’Austràlia es fina i resistent.
La llana es la fibra que treuen de quan esquilen les ovelles, les cabres d’Angora, la alpaca, la llama, la vicunya, la cachemiraetc. I a la fàbrica del avi la llana la classificaven segons la procedència, la raça, per la longitud, el seu diàmetre, la seva finor, elasticitat i la seva estructura.
A la fàbrica sempre tenienaparells humidificadors per poder treballar la llana sense que agafes electricitat, perquè si l’ambient era massa sec no es podia treballar be. A l’estiu hi feia molta calor, una calor humida ienganxosa.
La filatura de l’avi tenia tres seccions: la part de la preparació, la filatura i el acabat.
Primer, abans d’arribar aquesta llana a la filatura, passava per els rentadors que rentaven la llanaper treure el fang, la palla i les restes de vegetals que s’enganxen a la llana de l’ovella al camp o als corrals. Es renta amb una solució d’aigua calenta i sosa amb detergent, quatre o cinc vegadesi desprès s’esbandeix amb aigua neta. A continuació es porta al assecador on es treu l’excés d’aigua mitjançant una corrent d’aire calent.
Desprès es feien els pentinats que s’enviaven als repentinats per treure’n les fibres curtes que es feien servir a les filatures de carda i les fibres llargues i fortes a la filatura d’estam.
Quan el pentinat arribava a la filatura passava a la secció...