La Mitologia Clàssica

MITOLOGIA CLÀSSICA: ELS CICLES MITOLÒGICS

Els mites grecs han estat una font d'inspiració per la literatura. La història d'aquests mites comença a l'Antiga Grècia on es crea un repertori de déus i herois. Hi ha uns relats que seran reproduïts en imatges i en el camp de la ceràmica i escultura.

El mite està format dins moltes civilitzacions quan l'home no domina el seu entorn de maneraracional i acudeix a lo irreal, a la màgia per donar resposta als seus interrogants. La mitologia es pot definir com un conjunt de relats, l'origen del món, esdeveniments protagonitzats per déus i herois fora del temps històric. Els mites ofereixen models de comportament humà fàcils de reconèixer per la societat i ideals de comportament, com la bondat, el valor, la solidaritat, etc. Els mites sónproducte de la imaginació i de l'expressió col·lectiva i són acceptat per la població. Al llarg del temps poden anar sofrint algunes alteracions.

Hi participen tres aspectes bàsics: la veracitat (racional), la incertesa (irracional) i la tradició. Aquests són transmesos per tradició. Es passa del temps dels deus i els herois, als homes sense cap ruptura. Allò que direm la història.
La mitologia nonomés és una suma de mites, sinó un sistema de representació de mites que actua com un llenguatge. Els personatges estableixen una relació de rivalitat, de companyia, etc. Hi ha determinats autors que volen diferenciar els mites de llegendes: el mite només s'hauria de poder aplicar a aquelles històries que narren l'origen del món (cosmologia) i de l'home (teogonia).
Les històries que narren lesgestes dels herois són llengendes. Les fonts literàries són:

Hesíodes – Les Teogonies
Homer – La Ilíada i l'Odisea
Ovidi – Metamofrosis
Bocaccio- Genealogia dels Déus pagans
Aliciato – Emblemas

Imatges interpretades en clau religiosa, però ja és en aquest món de l'antiguitat que es representes com a personificacions de coses abstractes.
Grècia Clàssica: la representació dels deus es vadessacralitzar humanitzant. Interpretacions en clau astronòmica. Els romans recullen aquest llegat afegint noves aportacions com el canvi de noms dels déus.
Època Medieval: canvi cultural motivat per l'expansió del cristianisme i així l'Islam perd pes tant dins l'art com dins la literatura. En canvi, dins el cristianisme medieval representen els mites en clau al·legòrica o històrica.Renaixement: es produeix una nova mirada cap a l'Antiguitat clàssica. Llavors, els mites recuperen la seva forma i contingut que ja tenien a l'Antiguitat. Seran catalitzats en clau al·legòrica, aprofitant la corrent de l'humanisme. També trobam el desig de representar imatges alegres de l'existència humana, com escenes amoroses, la bellesa física del cos humà, etc.
Barroc: la mitologia serà relegada en elcontext d'una elit intel·lectual i només servirà per la decoració de palaus i no serà fins la Il·lustració (neoclassicisme) quan la mitologia torna a tenir el protagonisme que havia tengut al Renaixement.
Finals segle XIX: la representació de temes mitològics entra en decadència. Però no arriba a desaparèixer del món artístic.

ORIGEN DEL MÓN

En un principi, segons la mitologia, la mareTerra va sorgir del Caos. Gea, mentre dormia va tenir a Urà. Aquest, personificarà el cel, a mes vist com un element fecund que amb la seva pluja fertilitza la terra. Gràcies a aquesta fertilització sorgiran les plantes els animals i els rius. Gea i Urà tendran molts fills, entre els quals destaquen els Gegants, els Cíclpos i els Titans. El fill més jove serà Crono (Saturn). Gea estava moltdescontenta amb els seus fills i convenç a Crono perquè castri el seu pare, Urà. Crono va tirar els genitals d'Urà a la mar.
Urà va ser un bon rei i considerat pels grecs el pare del sistema dels deus. Crono destrona el seu pare i puja al poder. També tendrà molt fills i tendrà por de que els seus fills facin el mateix que va fer ell al seu pare. Així ell es menja els seus fills a mesura com neixen....