La Plaça Del Diamant

INTRODUCCIÓ
Mercè Rodoreda ha adquirit un ressò mundial amb La plaça del Diamant. La seva trajectòria com a escriptora i la seva vida avancen estretament lligades en el seu cas. Els principals trets psicològics que configuraran les protagonistes que anirà creant l'autora són: la soledat essencial, que l'orfenesa argumental palesa; el fracàs de les relacions amoroses, que desemboca en una visiódesenganyada de la vida, que afecta tan sols la condició femenina en un primer moment, però que, amb el pas del temps i al llarg de la producció rodorediana es farà estensible a la condició humana. El final de la guerra civil espanyola representa per a ella, escriptora catalana i compromesa amb el país, l'èxode i , tot seguit, l'acarament amb una altra experiència dura, la Segona Guerra Mundial,els estralls de la qual va patir a França. Només a finals dels anys cinguanta, va poder reprendre la carrera literària obtenint el reconeixement públic que la consagrarà com a novel·lista més important de la literatura contemporània. Els anys seixanta representen un moment de gran creativitat per a l'escriptora, és aleshores que Rodoreda, recuperant el temps perdut, escriu la novel·la Colometa, queenvia al premi Sant Jordi de 1960, que no va obtenir. Colometa arriba a l'editor Joan Sales, que s'hi entusiasma i decideix de publicar-la l'any 1962 amb el títol de La Plaça del Diamant. La novel·la anava assolint un èxit respectable de crítica i va ser considerada la millor novel·la de postguerra.
La casa i el jardí, són els espais recurrents en la seva producció literària. Les primeresnovel·les, de caire intimista, han obert el camí a uns productes literaris més complexos, fantàstics i al·legòrics, que reflecteixen una visió molt negra del món, on el mal, que és sobretot sinònim de guerra, regna. L'escriptora va morir el mes d'abril de 1983, des de llavors, la seva figura ha anat assolint més i més relleu, alhora que les seves obres es traduïen a les llengües més diverses, o se'n feienmuntatges teatrals.
Amb La Plaça del Diamant, Rodoreda torna a la novel·la després d'un silenci de més de vint anys. La trama es desenvolupa a partir d'un personatge femení, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocència), relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novel·la que adquireix una dimensió simbòlica. S'explica la vida d'aquest personatge des de la joventutfins a l'inici de la maduresa, i aquest relat s'elabora a través d'una escriptura parlada, adreçada a uninterlocutor que no intervé en cap moment en el discrus, malgrat que el lector en noti la presència. La narració s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitat imposada i recuperar elseu propi nom, obrint-se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, i en qualsevol cas, molt millor i més feliç que la que ha deixat enrere, per bé que la novel·la, amb un final obert evident, no l'epxlica. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una nena i, evidenment, les feines de mestressa, compasen el ritme de la vida diària. L'únicadistracció que allunya la monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Però, amb la proclamació de la República, els maldecaps de Colometa augmenten, i més encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perque aquesta la desemboca en una gran deseperació que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seus amics combaten al front d'Aragó, Colometa viu a larereguarda amb angoixa pels combatens, però neguitejada també pels bombardeigs i per la fam; a més recau en ella tota la responsabilitat de tirar endevant els seus dos fills. Després, la seva situació s'agreujarà per pertànyer al bàndol republicà, el dels vençuts. La soledat i la fam l'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el suïcidi propi. Ara bé, sorgeix la figura benefactora de...