La poesia trobadoresca

La  és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de l'edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot alsterritoris occitans i catalans. L'èxit d'aquesta també influencià algunes regions veïnes propagant-se fins a la península itàlica i a Galícia. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia elsideals de la societat feudal: . Era poesia escoltada i recitada pels joglars.

HistòriaEdita

Aquest gènere s'anomena així per mor dels poetes, els trobadors, que componien aquestes poesies.Les atestacions més antigues que es tenen dels trobadors daten del1138. Els trobadors pertanyien en general al grup social de la noblesa o tenien una condició social més elevada. No necessitenutilitzar les seves facultats artístiques per recitar les poesies o tenir-les com a mitjà de vida, i ho feien dintre de la seva regió.

En canvi, els joglars portaven una vida ambulant i el seutreball el feien fora de la seva regió o al carrer, o anaven a una altra regió. Això era bo, ja que així facilitaven la comunicació entre una regió i una altra i la transmissió de les notícies.El tema normalment és la història d'un cavaller enamorat d'una dona casada. Els marits també es deien "gilós" tot i que el tema també podia ser fúnebre. Els poemes d'amor eren anomenats "amorcortès" perquè el consideraven un amor impossible. S'escrivien en occità. Era una poesia entesa per tothom perquè era la llengua que es parlava al carrer. La millor època van ser els segles XI, XII,XIII. Per recitar aquestes poesies el joglar utilitzava senyals, que era la forma que la dama i l'enamorat s'entenien, i així el marit o qualsevol altra persona no s'adonava de tot allò quetractava la poesia.

La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d'unes 2.500 poesies escrites durant els segles XII i XIII. Una part important dels poetes provenia del territori occità...