La Teranyina
Páginas: 8 (1966 palabras)
Publicado: 25 de abril de 2012
LA TERANYINA
JAUME CABRÉ
(REFERÈNCIES HISTÒRIQUES)
MARTI TAPIA
La teranyina de Jaume Cabré és una novel·la històrica, que dona molta informació sobre els conflictes que hi va haver a Barcelona i altres ciutats catalanes a l’estiu de l’any 1909. Amb el marc de fons de l’industria tèxtil, les referències històriques, polítiques i socials es troben en els diàlegs dels personatges o através del narrador. Els principals conceptes que apareixen són:
CONCEPTE: La Guerra de Melilla (La Guerra del Moro). Interessos comercials.
CITA: [...] hem d’anar a la guerra, i ho sé de bona tinta, perquè els moros fan perillar les mines [...]. Pàgina 40.
CITA: [...] Les mines són de quatre senyors que no volen que se’ls estronqui la mamella: en Comilles, en Güell i gent així. [...].Pàgina 40.
CITA: [...] Nos vemos en la triste obligación de comunicarles el fallecimiento de su hijo don Ramón Mercader Trullols, acaecido el día veintiséis en una acción militar en la playa de Alhucemas [...]. Pàgina 98.
REFERÈNCIA HISTÒRICA: El Rif, regió muntanyosa del nord del Marroc es considerava «zona d'influència espanyola» pel tractat signat amb França el 5 d'octubre de 1904. La “CompañíaEspañola de Minas del Rif S.A. (CEMR, 1908–1984)” va ser creada per explotar les mines de ferro d’aquella zona. Aquesta societat era controlada pel Compte de Romanones, el Marquès de Comilles i el Comte de Güell. La via fèrria que portava el mineral a Melilla va ser atacada per la guerrilla rifenya el 9 juliol 1909. En eles dies següents l’exèrcit espanyol va fer operacions per consolidar elterreny i van arribar reforços des de la península. De seguida va haver baixes entre els reservistes catalans que es van mobilitzar. El 28 de juliol la guerrilla va infligir una greu derrota a l'exèrcit espanyol en el Desastre del Barranc del Llop, en què van morir centenars de soldats espanyols.
CONCEPTE: Llei Linares de lleves
CITA: [...], la inexplicable llei de Linares de lleves i [...].Pàgina 11.
CITA: [...], ja s’havien cridat reservistes indiscriminadament i[...].Pàgina 25.
CITA: [...] Avui el migdia han salpat del port de la nostra ciutat el “Buenos Aires” i “el Montevideo” [...]. Pàgina 52.
CITA: [...]El seu germà feia un any just que havia fet el soldat a Astúries [...].Pàgina 58.
CITA: [...]soldats l’única falta dels quals era ser pobres i que, amb la seva marxa deixen enla més absoluta misèria les seves famílies [...].Pàgina 52
CITA: [...]Quans fills de burgesos[...] van a la guerra? Cap ni un. Hi va qui no es pot pagar la redempció [...].Pàgina 39.
REFERÈNCIA HISTÒRICA: Al juliol de 1909, el General Arsenio Linares Pombo, ministre de la Guerra del govern de Antonio Maura, va donar l’ordre de mobilitzar reservistes per el seu enviament a la zona deMelilla (Marroc), on s’havien produït atacs de la guerrilla als interessos miners espanyols. La primera tropa que es crida és la Brigada Mixta de Catalunya (Linares havia estat capità general de Catalunya). Els embarcaments es van iniciar l’11 de juliol. Aquesta mobilització va ser molt mal acollida per els classes populars, doncs els reservistes ja havien fet el servei militar i molts estaven casats iamb la família al seu càrrec. A més, a causa de la legislació sobre reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no podien pagar els pobres (sou d’un obrer 20 rals al dia, 5 pessetes). Aquesta llei va ser el detonant dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona (entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909).
CONCEPTE:Conflictes en la industria tèxtil. Locaut. Vaga general.
CITA: [...] hem d’anar units: fermesa a mantenir el locaut [...]. Pàgina 54.
CITA: [...]el Foment està per la guerra [...]. Pàgina 56.
CITA: [...] Aquesta és la nostre guerra de cada dia: sous, dignitat com a persones que som! [...]. Pàgina 55.
CITA: [...] A Granollers, una assembla de Solidaritat Obrera a arribat a l’acord de respondre...
JAUME CABRÉ
(REFERÈNCIES HISTÒRIQUES)
MARTI TAPIA
La teranyina de Jaume Cabré és una novel·la històrica, que dona molta informació sobre els conflictes que hi va haver a Barcelona i altres ciutats catalanes a l’estiu de l’any 1909. Amb el marc de fons de l’industria tèxtil, les referències històriques, polítiques i socials es troben en els diàlegs dels personatges o através del narrador. Els principals conceptes que apareixen són:
CONCEPTE: La Guerra de Melilla (La Guerra del Moro). Interessos comercials.
CITA: [...] hem d’anar a la guerra, i ho sé de bona tinta, perquè els moros fan perillar les mines [...]. Pàgina 40.
CITA: [...] Les mines són de quatre senyors que no volen que se’ls estronqui la mamella: en Comilles, en Güell i gent així. [...].Pàgina 40.
CITA: [...] Nos vemos en la triste obligación de comunicarles el fallecimiento de su hijo don Ramón Mercader Trullols, acaecido el día veintiséis en una acción militar en la playa de Alhucemas [...]. Pàgina 98.
REFERÈNCIA HISTÒRICA: El Rif, regió muntanyosa del nord del Marroc es considerava «zona d'influència espanyola» pel tractat signat amb França el 5 d'octubre de 1904. La “CompañíaEspañola de Minas del Rif S.A. (CEMR, 1908–1984)” va ser creada per explotar les mines de ferro d’aquella zona. Aquesta societat era controlada pel Compte de Romanones, el Marquès de Comilles i el Comte de Güell. La via fèrria que portava el mineral a Melilla va ser atacada per la guerrilla rifenya el 9 juliol 1909. En eles dies següents l’exèrcit espanyol va fer operacions per consolidar elterreny i van arribar reforços des de la península. De seguida va haver baixes entre els reservistes catalans que es van mobilitzar. El 28 de juliol la guerrilla va infligir una greu derrota a l'exèrcit espanyol en el Desastre del Barranc del Llop, en què van morir centenars de soldats espanyols.
CONCEPTE: Llei Linares de lleves
CITA: [...], la inexplicable llei de Linares de lleves i [...].Pàgina 11.
CITA: [...], ja s’havien cridat reservistes indiscriminadament i[...].Pàgina 25.
CITA: [...] Avui el migdia han salpat del port de la nostra ciutat el “Buenos Aires” i “el Montevideo” [...]. Pàgina 52.
CITA: [...]El seu germà feia un any just que havia fet el soldat a Astúries [...].Pàgina 58.
CITA: [...]soldats l’única falta dels quals era ser pobres i que, amb la seva marxa deixen enla més absoluta misèria les seves famílies [...].Pàgina 52
CITA: [...]Quans fills de burgesos[...] van a la guerra? Cap ni un. Hi va qui no es pot pagar la redempció [...].Pàgina 39.
REFERÈNCIA HISTÒRICA: Al juliol de 1909, el General Arsenio Linares Pombo, ministre de la Guerra del govern de Antonio Maura, va donar l’ordre de mobilitzar reservistes per el seu enviament a la zona deMelilla (Marroc), on s’havien produït atacs de la guerrilla als interessos miners espanyols. La primera tropa que es crida és la Brigada Mixta de Catalunya (Linares havia estat capità general de Catalunya). Els embarcaments es van iniciar l’11 de juliol. Aquesta mobilització va ser molt mal acollida per els classes populars, doncs els reservistes ja havien fet el servei militar i molts estaven casats iamb la família al seu càrrec. A més, a causa de la legislació sobre reclutament, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no podien pagar els pobres (sou d’un obrer 20 rals al dia, 5 pessetes). Aquesta llei va ser el detonant dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona (entre el 25 de juliol i el 2 d’agost de 1909).
CONCEPTE:Conflictes en la industria tèxtil. Locaut. Vaga general.
CITA: [...] hem d’anar units: fermesa a mantenir el locaut [...]. Pàgina 54.
CITA: [...]el Foment està per la guerra [...]. Pàgina 56.
CITA: [...] Aquesta és la nostre guerra de cada dia: sous, dignitat com a persones que som! [...]. Pàgina 55.
CITA: [...] A Granollers, una assembla de Solidaritat Obrera a arribat a l’acord de respondre...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.