La unió dinàstica

HISTÒRIA
LA UNIÓ DINÀSTICA
- Segle XV, les monarquies europees van reforçar el seu poder enfront la noblesa, l’església, municipi i parlaments, així van donar l’origen a les monarquies autoritàries.
Els reialmes peninsulars a la unió dinàstica
- A mitjans del segle XV, la península ibèrica estava dividida en cinc unitats polítiques: regne de Portugal, la corona de Castella, la coronad’Aragó, el Regne de Navarra i el regne musulmà de Granada.
- Els regnes més forts eren Castella i Aragó, a la Corona de Castella van superar la guerra que va començar després de la mort d’Enric IV e Isabel va consolidar el capdavant del regne. I a la corona d’Aragó la mort sense descendència de Martí l’Humà el 1410 va obrir un període d’incertesa que es va solucionar el 1412 quan el compromís de Casp vaser elegit com a rei a Ferran d’Antequera. Desprès de Ferran I van regnar Alfons el magnànim i Joan II. El fill de Joan II, Ferran II, va acabar de pacificar el territori desprès de la Guerra Civil i es va casar amb Isabel de Castella que quan tots dos van ser coronats dels regnes respectius, els van dirigir de manera independent.
Política expansionista
- L’empenta econòmica, demogràfica ipolítica de Castella al segle XV va acabar d’afavorir una política expansionista.
- Els reis catòlics van derrotar els musulmans del regne de Granada i desprès de 10 anys de conflicte bèl·lic, Granada va ser incorporat al regne de Castella. Els castellans van conquerir part d’Àfrica i les Illes Canàries. El descobriment d’Amèrica va posar l’abast de Castella tot un continent amb grans recursos humansi materials.
- L’engrandiment de Castella va continuar amb l’annexió del petit regne de Navarra (1512), vuit anys desprès de la mort d’Isabel de Castella. D’altra banda, la corona d’Aragó va orientar la seva expansió política cap la Mediterrània.
La unitat religiosa
- La derrota dels musulmans de Granada i la política de cristianització forçosa van ser fets molt importants.
- Els reiscatòlics, van decretar que tots el jueus s’havien de convertir al cristianisme o abandonar els seus dominis. Els que no van marxar i es van convertir, anomenats conversos, van patir la persecució de la Inquisició.
- La Inquisició va ser molt útil per augmentar el seu poder polític.

EL REGNAT DE FELIP III
- Felip III va delegar les tasques de govern en un favorit reial i va orientar la políticaexterior a cloure els conflictes de l’etapa anterior. El 1604 va pactar la pau amb Anglaterra i treva amb Províncies Unides, però els problemes d’hisenda van continuar i amb l’expulsió dels moriscos van tenir efectes molt negatius.


EL REGNAT DE FELIP IV
- Felip IV, va descarregar les responsabilitats de govern en el comte Duc d’Olivares.
- La política exterior: Hi va haver un enfront deFrança amb Espanya per diferents conflictes. La Guerra dels Trenta va acabar el 1648 amb la signatura dels tractat de Westfalià, que va reconèixer la independència de les Províncies Unides i la fi de l’hegemonia hispànica a Espanya.
- La política interior: poder total del rei tot i retallant l’autonomia. Aquesta política va provocar la rebel·lió dels portuguesos i catalans. La rebel·lió deCatalunya va ser sufocada al 1652 però Portugal es va independitzar.
- El tractat dels Pirineus va acabar amb els conflictes amb França amb importants pèrdues de territoris catalans.
L’IMPERI DE CARLES V
- Carles I hereta nombroses possessions dels seus avis materns i paterns. (1516)
- Carles I és elegit l’emperador del Sacre Imperi romanogermànic amb el nom de Carles V (1519).
- Políticapeninsular: neutralització de poders i dissidències socials.
- Política imperial: enfrontaments amb França, lluita contra els turcs i conflictes amb prínceps alemanys.
EL PODER DE FELIP II
- Va ser el més poderós del seu temps, amb presència en tots els continents.
- Conflictes exteriors: confrontació amb França que va ser una de les més constant del seu regnat. Un altre dels conflictes va ser...