La Vella - Drames Rurals

DRAMES RURALS - LA VELLA


1. Context del relat.

L’història passa en un poble hostil, més concretament a can Manyo. Els fets passen al camí de les afores del poble, i a dins d’aquest s’hi troben la casa de l’hereu i la jove on hi viu la vella.

Aquest drama podria haver passat realment en qualsevol zona rural.
El temps transcorre en 5 anys, des del moment en que cau a terraaireferida.

La casa té una funció especial, ja que és on passa gran part de l’història. On la vella veu passar els dies sense sentit, sentint-se com en una presó, i on acaba morint.

Queda clar que –en la Catalunya de principi de segle i, particularment, rural– la vellesa és entesa com un problema social i productiu.


2. Vocabulari.

- Batuda: batre el blat.
- Bordegassot: bastard.
-Prenys: prenyada.
- Basseta: Cadireta baixa destinada a les criatures petites, amb barana, amb un forat rodó al seient, que permet de col·locar-hi un orinal.
- Fesoles: espècie de llegums.
- Embosta: almosta. Allò que cap en la conca de les dues mans juntes.
- Deixondir: treure/sortir d’un estat d’ensopiment
- Extremunciar: donar ajuda a un malalt.
- Màrfega: matalàs ple de palla.
-Apedaçar: adobar en part una cosa espatllada, malmesa. Posar pedaços a la roba.
- Enfilalls: conjunt de coses enfilades. Reguitzell.
- Orellanes: tros de préssec assecat.
- Girbava: forjar. Engiponar.
- Braçat: quantitat d’una cosa que pot ésser agafada amb els dos braços.
- Feixina: feix de llenya fina/que s’usava per a fer parapets.
- Esguard: mirada; consideració.
- Renós: galindó.Prominència marcada de l'articulació metatars falange del dit gros del peu amb especial protrusió del cap del primer meta.
- Esfinx: animal fabulós, mig dona mig lleó alat.
- Cofurnes: casa o habitació petita i fosca.
- Atuir: deixar com mort.
- Redossos: a l’abric. A cobert.
- Enartades: encisar, encantar.
- Boll: Pellofa que cobreix el gra de blat.
- Debategant: debatent.
-Bastarral: (no l’he trobada)
- Fetor: pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.
- Palpissot: (no l’he trobada)
- Eixí: sortir.
- Xerrisc: soroll d’una cosa que xerrica.
- Tantost: tot seguit, per poc. Tan bon punt com, així que.
- Regolfar: Un fluid en moviment, retrocedir en topar amb un obstacle, i formar un gorg, un remolí.
- Trespol: Paviment d’una habitació,d’una casa. Sostre. Separació d’obra entre els pisos d’un edifici. Mescla de calç o ciment amb sorra i aigua usada per a pavimentar cisternes, séquies, habitacions.
- Trinxa: (Trinxeraire) Persona jove desemparada, que va vagabundejant pels carrers. Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici.


3. Breu resum. Temes.

Mentre tota la família va a treballar, deixen a la vella,que no pot caminar, sola al porxo, sota el sol.
Explica com un dia, anant a predicar al poble veí, va caure desmaiada i un carro que per allí passava la va recollir, després d’haver-la confós amb un animal, i la va portar a casa seva.
Allà tothom va lamentar que no hagués mort, ja que invàlida, no servia per a res. La jove es queda amb ella, vigilant si finalment mor, però acaba ben aviat lapaciència i comença a despotricar de la vella quan aquesta es pixa al llit. Finalment decideix deixar a la nena com a vigilant, que se’n cansa ràpid i decideix anar a donar un volt i es queda a jugar amb la canalla.
A partir del següent dia, ningú se’n feia càrrec de la vella, cadascú feia la seva feina, i ella es passava hores i hores asseguda al porxo, notant el mal que li havia deixat la pedregada isentint la gana. No l’alimentaven prou dient-li que embrutava massa el porxo.
Aquell dia feia una calor insuportable, i li rondaven tot de mosques. De sobte, li vingué una pudor estranya, però no en va fer ni més ni menys, fins que va identificar-la i s’adonà que es calava foc a la casa. Va tenir por, igual que la resta d’animals.
Va provar d’esbrinar on s’havia calat el foc, i arribà a la...