LE PRENOM



LE




PRENOM
























LE PRENOM
(EL NOM)



LLOC

Un apartament parisenc .
Una entrada, un saló que dona a un passadís i una cuina que no es veu.
Parquet, alguns mobles xinesos, una biblioteca, una taula baixeta, envoltada d’un sofà.Una butaca de vellut vermell.
És el primer dissabte d’octubre a les set de la tarda.
(en la foscor el narrador comenta)

NARRADOR (off)

No es pot triar. És així,…per venir s’ha de baixar pel carrer Saint-Georges,
Saint Georges, él que a la seva època va ser víctima de persecucions anticristianes i que va ser lliurat a nombrosos suplicis. Cremat, escaldat, i fins i tot, triturat sota una roda,què va sobreviure miraculosament encara que va acabar decapitat….S’ha d’enfilar desprès el carrer La Bruyère,com el gran escriptor francès que va morir d’apoplexia, després de terribles dolors,sol,pobre i abandonat. Seguidament el carrer Lamartine,com un altre gran escriptor francès que també va morir d’apoplexia,desprès de terribles dolors ,sol, pobre i abandonat... gireu a l’esquerra al carrer delsMartyrs,això no és un invent!! ; després gireu a la dreta al carrer Hyppolyte Lebas, que té el nom d’un arquitecte francès nascut a París el 31 de Març de 1782, que és va especialitzar en la construcció de presons i de presidis….Alguns hi podrien veure en tot això un senyal, un auguri, potser un mal presagi, i tocarien el dos, espantats.
S’haurien equivocat. Doncs no tindrien la sort dedescobrir al cap del camí un cul de sac ben amagat : el número 15 bis del carreró Bertholón,districte 9 de París,nom d’un metge francès que va morir tocat per un llamp; allí s’entafora una porta ben bonica, lacada de vermell, deteriorada amb els pas dels anys. Tampoc no pujarien l’escala de cargol fins el 5è pis, ni s’eixugarien els peus a l’estora de crin que ells van portar d’un viatge a Turquia itampoc assistirien a la vetllada familiar que precisament es desenvoluparia aquí.
(La llum s’encén de sobte. Descobrim el saló, on Pierre, tot sol, està immers en un cúmul de reflexions. Elisabeth entra, porta un davantal de cuina.)
ELISABETH- No hi son.
(Exasperació de Pierre)
PIERRE- Has mirat bé?

ELISABETH - Ja ho he mirat.

(Pierre i Elis busquen en el saló mentre van parlant i la veu en offdel narrador cobreix, a intervals, les seves veus.)

NARRADOR (off)
N’hi a prou d’observar el Pierre Garaud i la Elisabeth Garaud Larchet un instant per convences que representen a la perfecció la parella ideal.
ELISABETH - Et canvies o et quedes tal qual?
PIERRE – (per ell mateix) No estan sobre el bufet....tampoc estan al bol de l’entrada
NARRADOR (off)
Ells continuen un dia i un altre endir-se en secret sobrenoms passats de moda, sense equivocar-se, en cap ocasió, per ballar un “slow”, també s’animen a fer mots - encreuats particularment difícils i a vegades inclús passen d’esmorzar....

ELISABETH – No vols pas que doni un cop de planxa a la teva camisa blava?

NARRADOR (off)

Deu anys de casats, no ha canviat res: aquests dos s’estimen com mai.

PIERRE- M’és igual la camisa la camisablava! Tan se me’n fot la camisa! Busquem!

(Elisabeth alça el ulls al cel i torna a buscar les claus)

NARRADOR (off)

De totes maneres alguns esperits amargats podrien opinar que en aquesta parella, l’equilibri només és una aparença i que només els sacrificis d’ un han permès la gloria del altre.....
ELISABETH – I a la capsa de sabates? (Pierre la mira perplex) La caixa de les Minelli, alarmari.
PIERRE – Series tu la que les vas posar allà?
ELISABETH – Potser la Maria, ella no ordena....Ella amaga.




NARRADOR (off)

Pierre és professor de literatura francesa especialista en el renaixement a la universitat Paris IV, col·laborador de la col·lecció “Jalons critiques”, secretari general de la Société de historia literària, professor convidat a la universitat de Lomossov a Moscou –...