leer

Miguel de Unamuno:
Entre 1880 i 1884 va estudiar filosofia i lletres a la universitat de Madrid, època durant la qual va llegir a T. Carlyle, Herber Spencer, Friedrich Hegel i Karl Marx. Es vadoctorar amb la tesi Crítica del problema sobre l'origen i prehistòria de la raça basca, i poc després va accedir a la càtedra de llengua i literatura grega a la universitat de Salamanca, en la qual des de1901 va ser rector i catedràtic d'història de la llengua castellana.
Inicialment les seves preocupacions intel·lectuals es van centrar en les qüestions ètiques i els mòbils de la seva fe. Des delprincipi va tractar d'articular el seu pensament sobre la base de la dialèctica hegeliana i més tard va acabar buscant en les dispars intuïcions filosòfiques de Spencer, Sören Kierkegaard, W. James iH. Bergson, entre uns altres, vies de sortida a la seva crisi religiosa.
No obstant això, les contradiccions personals i les paradoxes que afloraven en el seu pensament van actuar impedint eldesenvolupament d'un sistema coherent, de manera que va haver de recórrer a la literatura, mentre que expressió de la intimitat, per resoldre alguns aspectes de la realitat de la seva jo. Aquesta angoixapersonal i la seva idea bàsica d'entendre a l'home com a "ens de carn i os", i la vida com una fi en si mateix es van projectar en obres com: Entorn del casticismo (1895), La meva religió i altresassajos (1910), Soliloquios i converses (1911) o Del sentiment tràgic de la vida en els homes i als pobles (1913).
El primer dels llibres va ser en realitat un conjunt de cinc assajos entorn del "ànimacastellana", en els quals va oposar al tradicionalisme la "cerca de la tradició eterna del present", i va defensar el concepte de "intrahistoria" latent en el si del poble enfront del concepte oficiald'història. Segons va proposar llavors, la solució de molts dels mals que afligien a Espanya era la seva "europeïtzació".
No obstant això, aquestes obres no semblaven abastar, des del seu punt de......