leere

1. Introducció

El conflicte bèl·lic àrab-israelita és un dels més complexos de l’escenari internacional i la principal clau d’inestabilitat a l’Orient Mitjà. El territori conegut com Palestina es motiu d’una disputa des de fa quasi un segle, i especialment amb el motiu de la creació de l’estat d’Israel al 1948 i el rebutjat naixement de l’estat Palestina.
Al llarg dels anys s’han enfrontatprincipalment dos forces desiguals, l’estat d’Israel i un moviment de llibertat nacional, l’Organització d’Alliberament de Palestina. Aquesta desigualtat ha permès que Israel ocupi el territori susceptible de ser la base de l’estat palestí i mantingui sota control militar a la població àrab autòctona. L’ocupació de Cisjordania i Gaza li ha suposat a Israel la condemna de la comunitat internacional,encara que aquesta hagi estat capaç d’imposar les seves resolucions.
La tensió entre Israel i els veïns de Palestina va augmentar els riscs per la seguritat de l’àrea i conseqüentment, hi ha notable població palestina refugiada i proliferació de grups armats
Desgraciadament, no se sap amb certesa quan s’acabarà aquest conflicte, de moment contínuament hi ha morts i ferits i els dos bàndolss’estan atacant contínuament. L’estat d’Israel teòricament, és més fort, ja que compta amb el suport dels Estats Units d’Amèrica, dons els grans caps dels negocis i multinacionals més importants, són jueus i com explicarem posteriorment, Israel és un estat principalment creat per als jueus.

2. Situació del conflicte
Palestina està situada a Orient Mitjà, a la cosa del mar Mediterrani. Es tractad’un territori de dimensions petites i amb uns recursos naturals limitats, te una l’estreta franja costera fèrtil, un interior muntanyós i desèrtic, i en el qual l’aigua és un bé molt apreciat.
Durant tota la història, per la seva localització, ha tingut l’ocupació de diferents pobles i civilitzacions. Per això ha sigut, i és, el bressol de tres religions monoteistes, com són la cristiana, en la qualPalestina és la Terra Santa; la musulmana, la qual té diversos llocs sagrats; i la jueva, en la qual Palestina és la terra bíblica.

3. Inici i explicació del conflicte
L’inici del conflicte, és durant el període colonial i al sorgiment dels moviments nacionalistes a Europa i Orient mitjà. Les causes d’aquest conflicte són: el reconeixement mutu, l’establiment de fronteres segures, els dretsde l’aigua, el terrorisme palestí, el control de Jerusalem, els assentaments israelians, la llibertat de moviment palestí i la legalitat en matèria de refugiats.
A finals del S. XIX, l’Imperi Otomà va reivindicar l’autodeterminació de la població autòctona a favor dels àrabs. Al mateix temps, a Europa es va iniciar el sionisme, que volia la creació d’una entitat estatal per als jueus dispersatspel món. Aquest, va veure a Palestina el lloc ideal per realitzar el seu projecte, ja que en aquest territori es va fundar el judaisme. Poc a poc es van anar instal·lant jueus al territori però entre 1920 i 1948, aquest nombre va augmentar. Després d’això, els dos moviments nacionalistes van xocar. La comunitat jueva a Palestina, o yichuv, va crear institucions autònoms i fent practiquesdiscriminatòries respecte als àrabs. Poc a poc va anar creixent la violència, i això va fer que, en acabar la Segona Guerra Mundial es demanés la partició del territori i la creació de dos estats, un d’àrab i l’altre de jueu. Això va ser rebutjat pels àrabs.
El 1948, la comunitat jueva va declarar la creació de l’Estat d’Israel, cosa que va fer que els militars àrabs veïns intervinguessin recolzant elspalestins. Després d’aquesta primera guerra àrab-israeliana, l’estat jueu va resistir, va provocar la sortida d’uns 400.000 àrabs palestins i va ampliar la superfícies del seu territori. En tots els conflictes destaca molt la violència, havent enfrontaments entre els exèrcits regulars, els grups paramilitars, les cèl·lules terroristes i les persones, això provoca un gran nombre de víctimes...