Les Veus Del Desert

FITXA TÈCNICA


- AUTOR: Marlo Morgan
- EDITORIAL: Ficción Zeta
- Any: Març del 2009
- Punt de vista de l’obra: història d’una gran experiència de l’autora.



RESUM
Les veus del desert està escrit en primera persona i narra la experiència viscuda de Marlo Morgan a Australia. L’objectiu del seu viatge és acudir a una reunió amb aborígens, però finalment es converteixen una experiència que no oblidarà.
Marlo Morgan va rebre una trucada telefònica del metge Australià. Aquella trucada va fer que deixés tot el seu present i que la aquella experiència “somrigués” a la seva vida.
Davant l’hotel i esperant que algú la vingués a buscar per anar aquella reunió, un Jeep va parar davant d’ella i amb un gest la va fer pujar. Després del llarg trajecte la sorpresa vaser la seva al veure que la tribu que la havia convidat.
Abans d’entrar, va haver de treure ’s tota la vestimenta que portava posada, totes les seves joies i pertinences i posar-se un autèntic “nativo”.
Van accedir a un refugi de ferralla, aquest constava de 2 parets i un sostre, res més. Un cop allà a dintre, la esperaven homes i dones aborígens. Els homes tenien dibuixats amb pinturesblanques i animals per tot el seu cos. Li sorprenia que en un ambient tant violent les cares de les persones li transmetien molta amabilitat, benestar i amistat.
Outa, el seu intèrpret li va presentar a tota la tribu. En aquesta hi havia un líder (un home bastant gran). Seguidament, la tribu començà a ballar. L’home gran la feia sentir còmode. Ell va realitzar unes proves, amb objectes, fruites... a laprotagonista. Cada una d’aquestes amb una finalitat. Una de les proves, Morgan havia d’escollir una pedra, aquesta podria salvar-li la vida.
La reunió va acabar. Outa va explicar que tota la tribu va donar tot el vot en el seu favor i ara tocava caminar cap a Australia durant 3 mesos. Morgan no entenia res del que estava passant, la estaven convidant a realitzar un walkabout, ella no volia.Finalment va decidir prosseguir aquella marxa amb la resta de gent de la tribu. Aquí comença el outback: un autèntic intercanvi de cultures.
Morgan tractava amb pacients (degut a que havia sigut metge) i ara li tocava “jugar” el paper de pacient.
Les plantes que sobrevivien en el desert tenien unes fortes punxes (com els cactus) i li van provocar ferides ens els seus peus. Una de les dones grans dela tribu, li curà amb un tipus de vaselina mentre li cantava una dolça melodia (aquesta li demanava perdó als peus per tal que es curin les ferides), Marlo va sentir una gran satisfacció
Va fent memòria del viatge en avió i de la ciutat d’Austràlia, les característiques més peculiars de la ciutat, les experiències,..... l’inesperada predicció del futur amb la lectura de les mans...
La mort d’unsjoves mestissos al haver inhalat benzina li va impactar molt. La gent del voltant no feia res per evitar la mort d’aquests nois, ja que formen part d’una cultura en exclusió social.
Va organitzar una reunió per aquests joves marginats socialment, amb la finalitat de motivar-los a “crear una empresa de cortines”. Cada un, realitzava la tasca que estava amb millor disposició de realitzar-la.Aquestes cortines les deixaven als clients i aquests un cop utilitzades i els hi havien fet un bon us, les pagava. Normalment després feien una comanda per les finestres de tota la casa. La finalitat de Marlo es que els nois fossin econòmicament independents. Degut a l’èxit amb els joves i les cortines, Marlo va rebre una trucada en la que la convidaven a un reunió “ especial”.
Els aborígens d’aquellatribu estaven contents ja que no havien compartit mai una experiència amb gent blanca. A l’hora de menjar, una de les classes va ensenyar-li un cuc blanc. Li varen servir el menjar en una mena de safata feta de fulles i plantes. El cuc que ella havia vist s’havia convertit en una mena de cacahuets.
Els noms de cadascun de la tribu tenia el seu significat. Cada un rep el seu quan neix i un cop...