lihkugjhfg

Mariona Morreres

Les histories que he trobat més interesants són de dues dones: Ana Benkel i Johanna V.Spinak ambdues lluitadores per preservar la memòria i el record de Shoá.
En les memòriesd’ Ana Benkel explica com utilitza el seu talent artístic per sobreviure, com per exemple cantar. Aquest fet és el que m’ha agradat més d’ella, com actua i lluita davant d’aquesta situació límit.També, he trobat molt interesant com planteja el món, del reves. Aleshores els jueus no són els vençuts sinó al contrari, són els que dominen. Són els nazis que tenen por dels jueus. Per Benkel elsjueus a,mb gana i atemorits són els guanyadors d’aquesta lluita tan desigual. Després d’haver llegit la historia d’Ana, per mi, ella és un símbol femení d’esperança i de moral forta i lluitadora. Ésconscient de la importància de la memòria, té la necessitat de testimoniar i donar a conèixer, sobretot, als joves la condició humana que es va donar al segle XX. A més a més, ella vol escriure sobrela seva experiència perquè d’aquesta manera indaga ella mateixa sobre la seva memòria.

Johanna, explica el seu testimoni de manera intel·lectual i des de un punt de vista diferents als altres, desde el ull del huracà. Ella centra els seus escrits en la contraposició entre la cultura i la barbàrie. El que m’ha cridat més l’atenció és quan diu “ la perdida és irreparable y no permite elperdón”. Ella sent la necessitat d’escriure ja que és l’única forma de recuperar la memòria de la seva família.

Per acabar, sento admiració per les persones que després de desocialitzarse, de perdrela seva identitat i valors, són capaços i volen explicar que els hi va passar. Normalment, els sobrevivents busquen el silenci com a única manera d’oblidar-se. Amb aquest llibre, me donat compte quela memòria es imprescindible per el desenvolupament de la societat en molts aspectes. Sense historia no podríem millorar el futur. I també, m’ha ensenyat que l’esperança és la clau per sobreviure....